Category Archives: Poemes

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les tormentes que assalten la ribera, com un gegant guerrer. No guaita … Continua llegint →

D’un cactus Com rèptil monstruós de pell clapada, d’entranya llefiscosa, era ajocat al seu recó bevent la solellada. De sobte, sa malícia desvetllada, enrevisclant-se va esquerdar el test. Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest, dalt una paret seca … Continua llegint →

Parlo d’un riu mític i remorós Tot sovint penso que la meva infància té una dolça i secreta remor d’aigua. Parlo de la verdor d’un delta immens; parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis com volves vives de la neu … Continua llegint →

Oh mimosa manyagosa ric penjoll de raïms d’or encisera, flor primera del jardí el millor tresor

LA CASTANYADA Que és bonic, quan els freds deixen erms els camps i les muntanyes, veure els tions com cruixeixen vora el foc, on s’ennegreixen i espeteguen les castanyes! … I com dóna bo de veure en la llar, que … Continua llegint →

Avui Diada Nacional de Catalunya… Tot a punt per tornar a sortir al carrer… No passareu No passareu!, i si passeu, serà damunt d’un clap de cendres; les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l’heu de prendre. Mes no … Continua llegint →

Elles no t’abandonaran. Passarà el temps, s’esborrarà el desig -aquesta fletxa d’ombra- i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims, s’ocultaran en un mirall dins teu. Cauran els anys i avorriràs els llibres. Davallaràs encara, i perdràs, fins i tot, la poesia. … Continua llegint →