Category Archives: Poemes
La Mort, un matí d’abril
La Mort passava en un matí d’abril. Tan alta sobre un món desvetllat amb tots els noms florits, que els núvols s’esfullaven, arran la seva galta, i als cims nevava la carícia dels seus dits. Però un fresc perfum de llorer … Continua llegint
Cançó del dia de Sant Jordi
D’una causa justa i santa som soldats els catalans i la fe dins els pits canta i fa moure peus i mans. I la fe dins els pits clama amb un clam serè i gentil que ressona enmig la flama … Continua llegint
Avui fa 76 anys moria Miguel Hernández…
(En Orihuela, su pueblo y el mío, se me ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con quien tanto quería). Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas, compañero del alma, tan temprano. Alimentando lluvias, … Continua llegint
I per Sant Josep: crema
La crema quan crema no és bona crema. Cal deixar-la reposar i posar-la a la nevera per fer postres l’endemà. L’endemà fa un tel gruixut que si se’l toca per sobre sembla ben bé de vellut. Dessota hi ha un … Continua llegint
Febrer
Febrer Els núvols són més blancs, el cel més pur. Ara és temps de morir, que la vida es reforça. El món, altra vegada despert davant l’atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur –sempre el somni que precedeix … Continua llegint
Sento de prop les ales d’un silenci (I)
I Paisatges com adagios que s’apaguen. Lentíssims els capvespres, fred estricte. La solitud dels dies m’acompanya, com una fuga enmig de sons del gel. L’hivern despulla els arbres i les ànimes: faré un foc amb les restes d’un poema, que … Continua llegint
Cançó dels ocells
Cançó dels aucells Festiu Rossinyol que voltas l’ermita, polsant ta arpa d’or de nit y de dia, Reyetó y Pinsá de veu argentina: Cantau amors á María, cantau. Tu que ploras tant, Tortoreta viuda, vina, que entre flors, ton amor … Continua llegint
Bon Nadal
Nit de Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la … Continua llegint
Calladament
Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint
Sonet
Que bells els trets que animen el teu rostre! I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades, llavis -formes ‘damor-, per mor dels ulls, foscos com els d’aquella dona bruna. Però tampoc recordo amors passats; pels teus ulls tot … Continua llegint
La catifa voladora 