Category Archives: Poemes
És Nadal i pensaré en tu
És Nadal i pensaré en tu, que et trobo a les escales de matí, que prenem el cafè en el mateix bar, que convivim i no ens sabem el nom. És Nadal i pensaré en tu, que de fa … Continua llegint
Joan Margarit, premi Cervantes
Des de fa molts anys segueixo a Joan Margarit, els seus poemes han estat la sintonia de la meva vida, molts cops m’ha ajudat a posar paraules als meus sentiments i emocions, a fer-los sortir… Alguns poemes han servit per … Continua llegint
Litoral de los poetas
De la meva visita a Xile em vaig endur un bonic record de tots els poetes que van viure a la regió de Valparaiso, al que s’anomena Litoral de los Poetas… A Isla Negra vaig visitar la casa museu de … Continua llegint
Dolç ángel de la Mort
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara. Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de més enllà del gual. … Continua llegint
Paisatge amb llops
Paisatge amb llops Llisca l’aigua del riu i no podem banyar-nos un altre cop al mateix riu. Què hi fa? Poden llampecs obrir-nos un instant la closa fosca i descobrir-nos arbres, ponts i parets. Pot d’un profund silenci sorgir un … Continua llegint
La tardor
Avui comença la tardor, i em ve al cap la bonica corranda: Quan per la tardor se’n va l’oreneta, no li dic: Adéu! li dic: Arreveure! Ferrran Agulló (1863-1933) Una corranda és una cançó popular curta i sovint improvisada … Continua llegint
Preludi
Un dia somií que era una abella i, papallonejant per l’hort del cel, anava d’una estrella a una altra estrella, a volves d’or collint la dolça mel. Anava del clavell a la vidalba, de l’herba de la creu als romanins, … Continua llegint
Lo Riu Corb
Lo riu Corb (cançó segarrenca) Del bell cim de les muntanyes de Segarra tot baixant quines corbes més estranyes que fa el riu saltironant. Què bonic, què bonic! quan comença bo i a córrer allà a Rauric! Ple de sàlzers … Continua llegint
Poema de la Nit de Sant Joan
Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers… Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent. La foguera de la plaça … Continua llegint
Cànon de la Pau
Escolteu!, s’acosta ja el temps de saber tots la veritat! Temps de que el lleó no ataqui l’anyell! De fer rendir les armes amb l’amor i collir-ne tots les roses. La pau serà el nostre estandart! No en dubteu pas, … Continua llegint
