Paisatge amb llops

Mati amb nuvols

Paisatge amb llops

Llisca l’aigua del riu i no podem banyar-­nos
un altre cop al mateix riu. Què hi fa?
Poden llampecs obrir-­nos un instant
la closa fosca i descobrir-­nos arbres,
ponts i parets. Pot d’un profund silenci
sorgir un so clar. Tocar una roca amb molsa
consola.
I si l’udol dels llops burells,
que tresquen incansables, fers, un rere l’altre,
i dreturers, i si l’udol dels llops per la planura
de la neu tova ens amenaça,
bens esporuguits, res de belar, tornem-nos
voltors de coll pelar, garfim i devorem la por.

Joan Vinyoli

Aquesta entrada ha esta publicada en Albada, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s