Poema de la Nit de Sant Joan

 

Fogueres-de-Sant-Joan

Enrenou a l’hora baixa,
fustes velles al carrer.
Gent menuda que tragina somnis,
mobles, papers…
Al terrat de la veïna
l’aire es gronxa dolçament
en un cel de serpentines
veient com passa la gent.
La foguera de la plaça
alça un fum guspirejant.
Encisera i descarada,
mentre crema va parlant.
Negra nit que l’aigua encantes
i que el sol tens per amic.
Fetillera de les plantes,
quants amors no hauràs cosit?

Josep Fornés

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s