Enrenou a l’hora baixa,
fustes velles al carrer.
Gent menuda que tragina somnis,
mobles, papers…
Al terrat de la veïna
l’aire es gronxa dolçament
en un cel de serpentines
veient com passa la gent.
La foguera de la plaça
alça un fum guspirejant.
Encisera i descarada,
mentre crema va parlant.
Negra nit que l’aigua encantes
i que el sol tens per amic.
Fetillera de les plantes,
quants amors no hauràs cosit?

Josep Fornés