Author Archives: violantmarti
Ha mort Sean Conery, el millor 007
Acaba l’octubre amb nou estat d’Alarma i la mort de Sean Conery: el millor 007 que hi hagut, un actor excel·lent i una persona compromesa amb el seu país i els seus ideals.
L’alzina i el roure
L’alzina i el rouresón dos bons germans.Tots dos esgarrapen,tots dos fan aglans. L’estiu els ajudaa ser bons companys.Quan glaça i ventejaja no són iguals. Les fulles del rourese’n van a l’hivern.L’alzina les guardaper no tenir fred. Núria Albó
Trobant feina a LA
LA 25.10.1990 Estimats: Fa una estona que he parlat amb vosaltres i això de poder-vos sentir tan bé de bon matí em fa posar contenta. Ara estic dreta esperant el bus per tal d’anar a la feina que us he … Continua llegint
1626 Armacost
Los Àngeles 20/10/90 Estimats/des L’apartament on estem està situat al districte de Westwood a prop de la UCLA, a uns 20 minuts amb bus o cotxe. Està en una zona molt tranquil·la on tot són apartaments i casetes d’un pis … Continua llegint
BCN-LAX
Los Angeles 14/10/1990 Estimats tots, Ja fa quatre dies que vaig arribar a LA i avui és el primer moment que tinc per escriure una mica. Espero que tot vagi molt bé per casa. Respecte el meu periple començaré pel … Continua llegint
Great Los Angeles
LA 9-10-90 Hola Llum! Em diuen que Los angeles (o més ben dit el Great Los Angeles) és un quadrat de 100km per 100km. Imagina’t. El curiós del cas és que gairebé tots els llocs són iguals. En qualsevol indret, … Continua llegint
LA 30 anys
Tal dia com avui del 1990, avui fa 30 anys, arribava a Los Angeles per viure-hi gairebé un any. Des del moment que a Barcelona vaig posar el peu a l’avió sabia que estava vivint una experiència única i que … Continua llegint
Adeu a Quino
Amb la Diana i l’Anna ens haviem comprat tots els àlbums de les seves tires i ens els passàvem com si es tractes de droga… Ens haviem arribat a aprendre algunes tires i diàlegs de memòria i que al llarg … Continua llegint
Amistat de tardor
Amistat de tardor S’han fet tan grans els arbres del jardí que ens donen la mesura del passat. De com ja no el comprenc, des de tan lluny. De com és tan bonic en la distància esperar algú que no … Continua llegint
Fi del concert: Comiat
Comiat No, aquest conte no estava en el llibre d’Apel·les Mestres, però és una història amb tanta poesia i tendresa que la crec capaç de no desentonar de tot amb el repertori anterior. Seguíem tots dos gairebé en la mateixa … Continua llegint
La catifa voladora 