LA 9-10-90

Hola Llum!

Em diuen que Los angeles (o més ben dit el Great Los Angeles) és un quadrat de 100km per 100km. Imagina’t. El curiós del cas és que gairebé tots els llocs són iguals. En qualsevol indret, trobes cases baixes, d’un o dos pisos, amb un petit jardinet davant. Alguna casa unifamiliar, com si fos un xalet d’una urbanització, sols que dins d’una ciutat de 10 milions d’habitants. Els carrers acostumen a ser petits i tranquils, però cada 6 o 7 carrers petits, apareix una avinguda gran amb molt de tràfic. Aquí es concentren els comerços: hipermercats, venda de cotxes de segona mà, Burger Kings… Tots ells amb els seus grans parkings (“free for the costumers”, of course). Així és qualsevol part d’aquesta ciutat, tret de certes excepcions. D’aquestes te’n parlaré en una altra carta (així mantinc l’emoció). El resultat de tot plegat és una ciutat enorme però tranquil·la, on un sempre creu que està a les afores de la ciutat encara que siguis davant de l’ajuntament, una ciutat sense personalitat, sense signes d’identitat. Potser això és l’”american way of life”. Menudo timo!

No obstant, m’he adaptat bastant bé. He fet un parell d’amics, em trobo bé al pis. I aquesta tarda arriba la Violant! Intento no pensar-hi gaire, però em fa patir que no estigui a gust, que no li agradi el lloc. I és que això és com anar a la lluna, no té res a veure amb les ciutats europees. Ara que, com ella és tan marxosa, potser acabarà fent el català llengua oficial a Califòrnia. Ja veurem!

Treballo bastant i també em diverteixo molt. La gent que un troba pel carrer ja és tot un espectacle. De qualsevol procedència: mexicans, coreans, italians, iranies, filipins, rusos, sudafricans, xinesos, suecs… i algun americanet despistat.

Van vestits absolutament informals, al pur estil californià: bermudes, una samarreta llampant i unes bambes que arribaven a mitja cama. Són unes bambes enormes, amb uns cordons que bé podrien ser cordes d’escalar, de colors increïbles: groc elèctric amb ratlles rosa. En fi, és difícil d’explicar. De vegades, no ho puc evitar i em faig un tip de riure.

Ara vaig a treballar una mica.

A veure si demostro el Teorema!

Un petó

Artur