Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí

d’hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.

D’allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.

 Que en fa d’anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d’anys fan un dia,
un de sol: ahir.

 I, si s’estimaren,
mai no s’ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.

Josep Carner
Del Llibre dels poetes, (1904)