Pluja de veritat. Quin confort, viure-ho des de casa. El degoteig m’atrapa. De cop, el carrer s’accelera: un dinamisme inusual, pressa exagerada i flaixos de llum que ho omplen tot.
La plaça canvia en un segon. Ara és pura tardor, colgada sota una catifa de fulles. Les llums dels comerços cobren vida, reflectides al terra inundat. A baix, els vianants corren arronsats, fent saltirons ridículs per esquivar els pèlags.

Obro de bat a bat el balcó per submergir-me en aquest gran espectacle.