Extret de VilaWeb – 2/10/26 – Jordi Badia i Pujol

La saviesa popular ha construït un univers fascinant entorn del calendari setmanal. Hi trobem de tot: tradició, ironia, befa escatològica… I expressions de tota mena i de tota mida: de simples locucions a tirallongues extenses que repassen els dies d’un en un, passant pels estimats retrucs o respostes de rebot. Al final de l’article recollim quatre enfilalls (n’hi ha molts més), que condensen l’activitat de cada dia.

Per a elaborar aquest article, he consultat bàsicament tres obres formidables (quina sort de tenir-les!): el Diccionari català-valencià-balear, d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll; la Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies; i el Costumari català, de Joan Amades. Mercès.

Dilluns

“El dilluns és el diumenge dels ganduls” es diu per indicar que és el dia de la mandra, que no convida a treballar. Per això, a les Illes Balears, si algú no treballa l’endemà d’una festa es diu que fa es dilluns i si, simplement, no té ganes de treballar, duu es dilluns. Hi ha refranys que ens diuen que és un dia de sort, com ara “Lluna plena en dilluns, ventura a munts”, però n’hi ha que ens diuen la contrària, rotundament: “Casament en dilluns, al cap de l’any difunts”.

A banda els refranys més tocats i posats, en tenim de més informals, com ara “El dilluns, faves a munts” (amb la variant “Dilluns, peresa a munts”) o “El dilluns, apaga els llums”.

Dimarts

El dimarts és considerat un dia de mala sort, en què cal evitar de viatjar, casar-se o fer celebracions religioses importants. “Dimarts, ni embarcats ni casats”, diu el refrany. En trobem una versió més explícita i concreta: “Diumenge esposalles, dilluns alegria i dimarts baralles”; i una de definitiva i fatal: “Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja”. 

De dites més juganeres i lleugeres referides a aquest dia, també en tenim qui-sap-les. Per exemple, “Dimarts, a comprar naps” i “El dimarts, a passejar gats”. 

Dimecres

Segons que sembla, el dimecres s’han acabat els mals averanys. Especialment si és Nadal, perquè vol dir que l’anyada serà molt bona: “Nadal en dimecres, sembra camps i feixes”, diu el refrany. I aquesta fertilitat i bonastrugança també ateny la vida familiar: “Casament en dimecres, al cap de l’any, tres”. És clar que la combinació amb la lluna nova es veu que anul·la aquesta virtut, com constata el refrany: “El dimecres lluna nova, per tot l’any és desastrosa”.

Tenim tot de refranys lúdics referits al dimecres, com ara “Dimecres, el cul em llepes”, “El dimecres, a comprar penques” i “Dimecres, faves seques”. 

Dijous

Arribem a la meitat de la setmana i, per això, quan algú fa nosa diem que s’ha posat al mig com el dijous. És un dia que, vés a saber per què, ens fa pensar en coses impossibles, com aquelles que passen la setmana dels tres dijous. A pagès es considerava que no era pas un dia gaire adient perquè s’hi escaigués Nadal: “Si Nadal cau en dijous, plega l’arada i ven els bous”.

Hi ha un retruc groller referit a aquest dia: “—Dijous. —Toca’t els ous”. Però també n’hi ha d’informals sense ésser barroers, com ara “El dijous, festa pels bous”.

Divendres

El divendres era considerat el dia més dolent de la setmana, pitjor que el dimarts i tot. Per això, diu el diccionari, fer cara de divendres és ‘fer mala cara, trista o demacrada’. La mala premsa que tenia el divendres al costat dels altres dies es fa evident en refranys com ara “No hi ha cap setmana sense el seu divendres”, que vol dir que les temporades d’alegria i felicitat sempre s’interrompen. Si voleu saber tots els mals averanys que porta el divendres, consulteu l’Alcover-Moll: diu que diuen que és el dia que va néixer Judes i per això és un mal dia per a sortir a caçar, per a batejar una criatura i fins i tot per a tallar-se les ungles. El refranyer no perd de vista que ha d’aparellar els dos dies malastrucs: “Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar”. 

“Divendres, faves tendres” és el refrany popular més conegut sobre aquest dia. 

Dissabte

Com que no suportaríem dos dies de mala sort, el dissabte és un dia bo, adient per a començar tasques importants. És el dia destinat a fer la neteja i l’endreça de casa, una operació que anomenem fer dissabte. Com que s’acaba la setmana, és el dia de cobrar i, doncs, de deixar d’anar ajupit. I així ho recull la dita: “Dissabte al vespre, a cobrar el sou i alça la testa”. És un dia alegre, com diu el refrany: “No hi ha dissabte sense sol”. I això, segons una altra dita, té una explicació: “El dissabte la Mare de Déu va rentar el seu llençol, i per això no hi ha dissabte sense sol”. 

Quant a refranys populars, repetim el plat del divendres: “Dissabte, faves en recapte”. I també “El dissabte, cuina i pasta”. 

Diumenge

El diumenge, darrer dia de la setmana en el nostre calendari, és el dia dedicat a reposar (o fer diumenge) i, tradicionalment, és consagrat al culte. La combinació d’aquestes dues característiques ha fet néixer refranys com ara “Feina feta en diumenge, el dimoni la se menja”, o bé “En diumenge treballar, més s’hi perd que hi va a guanyar”. Per recordar-nos que és un dia de pau, en contrast amb la malastrugança d’alguns altres dies, hi ha el refrany que fa “Cada dimarts té el seu diumenge”. És dia d’anar mudat, és a dir, amb roba de diumenge o endiumenjats.

El diumenge és el dia que té més retrucs: “—Diumenge. —Faves amb fetge”, “—Diumenge. —El cul et penja”, “—Diumenge. —El moc et penja”, “—Diumenge. —La vella menja”; i també un refrany irònic: “Diumenge treballaria, si en fos dia”.

Quatre enfilalls

La cultura popular també ens ha deixat una colla de tirallongues o enfilalls en què surten tots els dies de la setmana. De fet, algunes de les expressions populars o retrucs que hem esmentat adés en formen part.

El primer enfilall, recollit per Alcover i Moll, és conegut a les Illes i ens parla dels dits d’una madona. Fa així: “Dilluns, madona té els dits curts; dimarts, madona té els dits llargs; dimecres, madona té els dits que li creixen; dijous, madona té els dits nous; divendres, madona té els dits tendres; dissabte, madona cuina i pasta, i diumenge, tota se la menja”.

El segon, també fornit per l’Alcover-Moll, combina les faves amb tot de menges. És, segurament, el més conegut: “El dilluns faves a munts; el dimarts faves a grapats; el dimecres faves a faneques; el dijous faves amb ous; el divendres faves tendres; el dissabte faves amb recapte, el diumenge faves amb fetge”.

El tercer, recollit per Joan Amades, té un to irònic evident: “Dilluns, sant Tornem-hi; dimarts, sant Ja-hi-som; dimecres, sant Picafort; dijous, sant Tombet; divendres, santa Esperança; dissabte, sant Cobret i diumenge, sant Gastet”.

I el quart, també registrat per Amades, fa dialogar els dies per travessar la setmana: “El dilluns va dir al dimarts que anés a cal dimecres per preguntar al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que el diumenge era festa”.