No eren tres, eren dos i eren els millors mags que he vist mai. Se les arreglaven per a que sempre hi hagués alguna cosa a les sabates, el mínim, el que fos. Encara que no tinguessin res, ells aconseguien que hi hagués el que per nosaltres era tot.

Al tercer mai el vaig veure, però segur que estava cuidant els camells. Mai, mai oblidaré als dos reis mags que vaig veure. Segur que vosaltres també els vau veure i sabeu qui són i que eren més mags que reis. Si heu deixat de creure, si aquesta nit no poseu les sabates, ni la palla, ni l’aigua, acosteu-vos als vostres reis, doneu-los un petó al front (sabeu que els teniu a prop) i els que no els teniu, sapigueu que des d’un cel preciós segueixen viatjant per seguir lliurant il·lusions i somriures …

Agraiu-los l’herència perque ara molts de vosaltres us heu convertit en reis i en mags. I potser podeu deixar als vostres fills aquesta màgia que els convertiran en reis i en mags…. I potser, d’aquí a uns anys, vosaltres rebreu el petó al front i així serà fins a la fi dels temps…

Feliç nit pels Reis d’avui, pels d’ahir i pels Reis del futur, perquè no hi ha millor regne que el màgic ni millors Reis que vosaltres…

Feliç nit de reis amics i amigues!!

PD Aquest text NO és meu me l’han eviat i m’ha agradat molt. Per fi un homenatge als Reis veritables!