Avui he escoltat a la ràdio la Cançó de bres per a una princesa negra i he recordat quan anys enrere la cantava a la coral de Gràcia.

Dorm, dorm, petitona, dorm
Que en draps de fosca blava
T’embolcalla la lluna negra
Tan negra com tu.

La nit teixeix corrandes
Quan pensa en tu.
Te les canta, les canta la mare
Poniegu.

Quan el vent, quan el vent
quan el vent arribi
Naixeran als teus ulls
Plors de bambú.

Dorm, dorm, petitona, dorm
Que en draps de fosca blava
T’embolcalla la lluna negra
Tan negra com tu.

La nit teixeix corrandes
Quan pensa en tu.
Te les canta, les canta la mare
Poniegu.

He pensat que seria bonic compartir-la a la Catifa i he trobat aquest Blog que explica la història. http://coralsorissons.blogspot.com/2015/01/la-trista-historia-de-la-princesa.html

La ‘Cançó de bres per a una princesa negra’ és una bella composició del músic mallorquí Antoni Rodríguez i Sabanes a partir d’una lletra original de l’escriptor Gabriel Janer Manila, també nascut a Mallorca, i forma part de la seva novel·la ‘El palau de vidre’. La cançó va adreçada a la princesa Poniegú, sobre la qual pesa una maledicció com a càstig pel desafiament que el seu pare, el soldà, havia llençat contra el vent del desert abans del seu naixement. Quan la princesa compleix set anys, el vent se l’emporta i ningú no la torna a veure mai més: només podrà ser alliberada si un príncep és capaç de portar-li la flor negra dels boscos. El protagonista de la novel·la, Sulayman, escolta aquesta història mentre camina a través del desert com un de tants immigrants que després aconseguirà arribar a Europa, on malviurà marginat i perseguit. Malgrat això, no oblida el conte de la princesa Poniegú, i la màgica flor negra es converteix per a ell en el símbol d’una vida millor. 

I seguint buscant he trobat aquesta meravella d’interpretació pel Cor La Fontana i l’Orquestra Barcelona Filharmonia a l’Església de Sant Ildefons el 22 de Maig de 2010. Direcció de Mercè Cano amb Daniel Antolí al piano.

https://www.youtube.com/watch?v=bJvmoq1VpU4

I descobreixo cantant els amics Lluís i Griselda. I si m’hi fixo més també hi ha Angels, l’Anna, el Climent i en Jordi que vaig conèixer a l’excursió a la Fageda del Retaule dels Ports!