Un record en le 9è aniversari de la mort del meu Pare.

El pare

Em guardava un lloc al seu costat
en un tren que es perdia a l’horitzó

El recordo acostant-se, indefens, al final.
Però, amb trajo i corbata,
semblava encara com si estés manant.
Tenia molta por. Molta. I en canvi,
transmetia una nova dignitat
agafant, elegant, l’últim revolt.

Sento el perill passant vora els miralls.
I en el pedregal trist de la infantesa,
amagat, l’escurçó del seu amor.

Joan Margarit