Llegenda de Sant Nicolau

Si n’eren tres petits infants,
varen anar a espigolar els camps.
Mireu el què va succeir:
Que es varen perdre pel camí!
– Tirem per aquí,tirem per allà…
La nostra casa on serà?

Truquen al vespre a un carnisser:
– Que ens obrireu, bon carnisser?
– Entreu, entreu nois estimats,
que aquí hi ha lloc per a tots plegats.
Passar el portal només van fer
i els va matar aquell carnisser
Els va tallant en sis bocins
i al saler els posa com garrins

Set anys després passà per allí
Sant Nicolau tot fent camí
Al carnisser va anar a trucar:
– Carnisser tens llit i sopar?
– Sant Nicolau entreu, entreu
que en aquí dins lloc trobareu.

Sant Nicolau així que entrà
ja demanava per sopar.
– Voleu pernil d’allò més bo?
– No, en vull, que no és gens bo.
– Voleu un tros de vedell xic?
– No en vull, no en vull,que no és bonic
De la carn tendra menjaré
que fa set anys que és al saler.

El carnisser quan ho sentí
de casa seva va fugir.
– Oh! carnisser, no fugis, no,
demana a Déu el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va
picant tres voltes amb la mà.
Petits infants que en aquí estau
jo sóc el gran Sant Nicolau
I va estirar el Sant tres dits
i s’aixecaren els petits:

El primer diu: -Que he dormit bé!
I el segon diu: -I jo també!
I fa per últim el tercer:
-Jo al mig del cel em creia ser!
Si n’eren tres petits infants,
varen anar a espigolar els camps.