De El llibre del Te d’Okakura Kauzo, us adjunto el fragment que fa referència a l’arribada del te a Europa, pag 12.

El primer esment escrit del te a Europa el trobem, segons diuen, en la narració d’un viatger aràbic, que explica com,  després del 879, les principals fonts d’ingressos de la ciutat de Canton eren constituïdes pels drets sobre la sal i el te. Marco Polo parla de la destitució d’un ministre de finances xinès per haver augmentat arbitràriament els impostor sobre el te. Va ser en l’apoca de les grans descobertes quan Europa va començar d’informar-se millor de les coses de l’Extrem Orient. A darreries del segle setzè, els holandesos escamparen la veu que a l’Extrem Orient hom feia una beguda deliciosa amb les fulles d’un arbust. Els viatgers Giovanni-Batista Ramsio (1559), L. Almeida (1576), Mafferro (1558), Tareira (1610) també parlen del te. En aquest últim any, vaixell de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals dugueren a  Europa el primer te, que va ser conegut a França l’any 1636, i arribà a Russia el 1638. El 1650, Inglaterra l’acollí i en parla com d'”una excel·lent beguda aprovada per tots els metges xinesos, que els xinesos anomenen txa, i les nostres nacions tal, alias tee”

Més informació del te a Europa
Es diu que el te va arribar a Europa gràcies als holandesos que a principis del segle XVII van portar, primer des del Japó el te verd i més tard des de la Xina. Des d’Holanda va passar a Alemanya, França i Anglaterra, on es va popularitzar. Els anglesos es van fer amb el comerç del te i van fundar la Companyia d’Indies.
En el segle XIX el comerciant de te Thomas Lipton va perfeccionà el negoci de te i va començar a vendre mescles de te que estaven empaquetades amb el seu nom.