El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
I aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
I el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
Que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
La del cistell d’ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
El del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor
Oh, fràgils figures
de Nostre Senyor!
Joan Llongueres
