El cicle nadalenc començava quan ens reuníem totes a la sala de música i enceníem la primera espelma de la corona d’advent.

Un dia de la setmana en una estona a mig matí o a la tarda totes les nenes de l’escola i llurs professores anàvem a la sala de música i fent una gran rotllana cantavem cançons nadalenques mentre una de les nenes petites s’enfilava a una escala i amb l’ajuda de la mainadera o alguna mestra de les joves encenia una espelma de la corona d’advent que dies abans havien fabricat amb alguna planta verda, especialment avet, les quatre espelmes vermelles i  la cinta, també vermella.

Era un ritual que setmana a setmana repetiem. Poder encendre l’espelma era un honor que només era permès a poques nenes.

Mentre a les classes preparàvem altres coses de Nadal: la felicitació pels pares i mares, alguna manualitat amb el sr. Gubianes: pirogravat, linòlium, algun centre floral amb espelma, aiguafort, un plat decorat… En estones lliures feiem guraniments per la classe: era el moment que apreixia el cobejat paper xarol i el de cel·lofana . Dibuixàvem i retallàvem  formes nadalenques que enganxavem als vidres o a les parets. Al menjador i mitjançant un esprai que imitava neu i gràcies a unes plantilles guradinen els vidres. També es posaven centres florals en alguns indrets de l’escola.

A la sala de música muntàvem un pessebre gran, les noies grans dirigides pel Sr. Gubianes se n’ocupaven de la seva construcció: muntar la taula, la bastida, fer les muntanyes amb guix, reconstruir la cova i les cases, el riu, el pont i totes les figures, algunes s’aprofitaven d’anys anteriors, altres eren modelades en fang.  Quatre noies grans i assenyades anàven amb el Sr. Guabianes a buscar fulles de palmeres a la finca de la Mare de Déu de Montserrat, ara centre cívic, per tal de fer la cova.

Les figures prenien vida pocs dies abans de Nadal quan en la festa de Nadal representàvem les Figures del Pessebre de Joan Llongures. Era tot un muntatge que any a anys es repetia: les figures del pessebre a la part central que poc a poc apareixien mentre les noies grans amb una túnica rosa o blava als costats de la sala de música anaven cantant acompanyades del piano. També es feia la representació d’algunes cançons més: Les dotze van tocant, el Rabadà, el pastor Pasqual, Sant Josep i la Mare de Déu…

A les noies amb aspecte més angelical se’ls reservaven els papers de Mare de Déu, àngels… mentre que les que portàvem cabell curt o bé tenien un aspecte menys femení els papers de pastors, Sant Josep… i el temut dimoni escuat!

Les disfresses pasaven d’un any a un altre: túniques, jerseis gruixuts, mucadors pel cap, faldilles… i  objectes dels pastors, bastons. Unes setmanes abans de la festa es feia la prova de vestuari, era el moment en que s’obria l’armari negre de la sala de música i es repartia el vestuari segons el paper de cadascuna.

Aquesta festa era interna per les alumnes i mestres de l’escola i era presidida per la corona d’advent amb les 4 espelmes enceses al costat de la imatge del nen Jesús. A l’acabar la representació tothom sortia de la sala de música amb les galtes vermelles i amb el convenciment que ja era Nadal, ja que normalment es feia coincidir amb el dia que es feia el dinar de Nadal: escudella i carn d’olla, com és de rigor, pollastre amb pinyons i prunes i de postre torrons i neules. Aquell dia el temut got de llet era perdonat i ens permetien prendre aigua i inclús repetir. No podria ser Nadal cada dia?

Cada classe muntava un pessebre més casolà, en algun raconet de la classe s’aprofitava alguna taula i amb alguns suros fent de muntanyes i paper de plata d’alguna xocolata es feia el riu. Al parvulari era la feina d’unes setmanes preparar-lo i totes les figures eren presentades en societat.

El cicle nadalenc es tancava quan tornant l’endemà de Reis totes les nenes podiem portar la nina que ens havien portat els Reis i l’exposavem sobre el bufet del menjador mentre dinàvem. Hi havia nines que es repetien segons la moda: recordo l’any de la Nancy, del Tato i la Tata, dels bebés… Poc a poc s’anven sofisticant: inclús n’hi havia alguna que parlava, o cantava, o li creixia el cabell, recordo aquell bebè que es prenia el bibero i encanvi girava el cap quan li acostaven una cullera amb espinacs.

A més de presentar les nines, aquell dia també començavem a desmuntar  els pessebres, treure els guarniments… Les cambreres, que també s’ocupaven de la neteja, rascaven amb un ganivet la neu enganxada als vidres. Aleshores ja sabies que s’havia acabat definitivament el Nadal.