Introducció

A finals del 2010 va fer 25 anys que vaig instal·lar-me a viure a Gràcia. D’una manera o altra sempre havia estat vinculada a Gràcia, però des que hi vaig anar a viure el vincle va ser més fort.

El setembre del 85 vaig començar a treballar a una escola i per tant em podia plantejar llogar un pis. Finalment vaig llogar un piset d’una finca de més de 100 anys al Torrent de l’Olla. Era un tercer, però no era real, ja que hi havia entresol i principal. Això el feia que es transformés amb un cinquè, sense ascensor! Tot i això res va ser un problema per instal·lar-m’hi. Vaig signar el contracte el 17/12/1985. Pocs dies més tard Espanya s’incorporava a la Unió Europea i s’aplicava l’IVA a tots els objectes i serveis…

Amb l’ajuda de la família, i amics vaig anar pintant i arreglant el pis poc a poc. Vaig muntar un estudi i una habitació. A vegades m’hi quedava a dormir, altres el cap de setmana… No va ser fins l’abril del 87 quan definitivament m’hi vaig instal·lar: va ser quan l’Àurea va venir a treballar a Barcelona. D’aquella època recordo l’olor de pa del forn del carrer Virtut, just al davant de casa, aquella olor dolça, calentona, de crosta cruixent, del mes d’abril de la llum que comença a brillar i l’escalfor… Sovint quan sento aquella olor em ve la imatge de l’inici de la meva vida a Gràcia.

Una de les coses que sorprèn a tothom d’aquesta ex-vila, és el teixit comercial que hi ha. De fet és impressionant com els petits comerços sobreviuen a l’onada expansiva de grans superfícies. Van passant els anys i continuen mantenint-se els comerços de tota la vida, tot i que n’hi ha molts que han tancat: bé per la defunció o jubilació dels propietaris, bé per enderroc de l’edifici, bé per cessament de l’activitat… tot i així n’hi ha un munt que es mantenen com els vaig trobar fa 25 anys…