Festa major de tu

Publicat el 08/04/2017 per violantmarti

 

2016-04-15 07.08.01

Festa major de tu

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.

Jordi Sarsanedas (1924-2006)

Publicat dins de Albada, Poemes | Deixa un comentari

Yumchaa

Publicat el 03/04/2017 per violantmarti

Tenia moltes ganes de passejar pels carrers de London i com a bona consumidora de te volia descobrir tendes on comprar i poder beure te.

Vaig veure alguns dels comerços que trobes a les grans capitals: Kusmi Tea, Whittard… IMG_20170417_204809

Però passejant i caminant per London vaig trobar Yumchaa una botiga on a més de vendre te el pots degustar en un ambient tranquil. Després he sabut que hi ha algunes tendes més per la ciutat.

En la vostra propera visita a London aneu a Yumchaa i degusteu els seus tes i pastissos, i mentre no deixeu de visitar http://www.yumchaa.com/

Jo per si de cas em vaig endur un paquet de Regents Park per mantenir el record de Yumchaa i dels carrers de London a l’inici de la primavera.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Mind the gap between the train and the platform

Publicat el 29/03/2017 per violantmarti

logo

Aquest és un dels records sonors que us emportareu de London… I com segur prendreu el metro en algun moment sentireu aquest Mind the gap between the train and the platform: una veu en off que recorda el forat que hi ha entre el tren i l’andana del metro.

Visitar i passejar pel metro de Londres és tan espectacular com els racons més emblemàtics de la ciutat.  Tenir punts de referència a London tret d’estar a la riba del Thames és complicat, en canvi quan entres al metro dessesguida identifiques les línies, les correspondències, els punts cardinals… tot ben indicat i fàcil. Això sí, poques escales automàtiques:  en puges i baixes un munt.

El metro de London, underground, és el més antic del món va ser inaugurat el 1858 per iniciativa privada. La primera línia construïda, sense respondre a cap criteri urbanístic com la resta de la ciutat, és un tram de les línies Circle, Metropolitan i Hammersmith & City entre les estaciones de Paddington i Farringdon. Quan es va nacionalitzar, el 1933, va ser complicat donar sentit a l’enrenou de línies que hi havia i que configuren l’actual xarxa de metro, pero no va ser fins el 1985 que es va crear la xarxa pública que englobava totes les línies.

Les fins el 1910, les línies es van construir mitjançant la tècnica de cut and cover: fent un tall al carrer, construir el túnel a uns 5m de profunditat i tapar-ho. D’aquí que aquestes línies estiguin per sota de grans avingudes. Les noves línies es van contruir a uns 20m de profunditat sense necessitat d’obrir tot el carrer. Actualment el 45% de la xarxa és subterrània.

El metro de London també se’l coneix amb el nom de Tube per la seva forma de tub dels túnels on s’endinsen els trens no aptes per alts.

En el proper post explicaré les línies, estacions i mapa del metro de London.

 

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Les figueres estalonades formenterenques

Publicat el 26/03/2017 per violantmarti

IMG_20170314_133611

Les figueres de Formentera (ficus carica) estan molt cuidades i són veritables construccions arquitectòniques ja que estan estalonades, és a dir les seves branques no toquen a terra sino que hi posen uns estalons o puntals.

Un dels objectius bàsics d’aquest model és el de reduir al mínim la superfície d’exposició al vent de la copa, evitar la torsió i desplaçament del tronc degut a l’efecte del vent i evitar que les branques toquin el terra.

A partir del tronc principal es desenvolupa un sistema d’estalons que suporten unes perxes concèntriques, o jácenes al voltant del tronc i sobre elles descansen les branques de la figuera. Les unions dels estalons i perxes no són rigids el que permet el creixement i moviment natural de la figuera.

Tant els estalons com les jàcenes són troncs de fusta ja sigui sabines, pi o ullastre. Actualment s’ha substituït algunes jàcenes per acer corrugat de 20mm de diàmetre

Els estalons són els pilars d’aquesta bonica sala hipòstila. Les figueres estalonades són un refugi d’ombra en mig de l’abrusador sol formenterenc i evita que els ramats es mengin les figues.

IMG_20170316_130750

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Figuras ocultas

Publicat el 21/03/2017 per violantmarti

Figuras ocultas

He anat al cinema a veure Hidden Figures (Figuras ocultas) i és un homentge a les dones, a les dones treballadores, a les  dones científiques, a les dones afroamericanes… Gràcies a totes elles per la seva feina, la seva lluita, el seu treball de científiques, de mares, d’esposes…

Uf! i tot això fa més de 50 anys… I encara hi ha molt camí per recórrer

Us animo a anar al cine i gaudir amb aquesta  pel·lícula tot i que és molt tipicament americana….

 

 

 

Resum extret de Wikipedia
La película cuenta la historia de la matemática afroamericana Katherine Johnson y sus dos colegas, Dorothy Vaughan y Mary Jackson, quien, mientras estaba trabajando en la división segregada de Ordenadores de Área Del oeste de Langley Research Center, ayudaron a la NASA en la Carrera Espacial. Utilizando sus cálculos, John Glenn se convirtió en el primer astronauta estadounidense en hacer una órbita completa de la Tierra.

De este modo, las tres mujeres consiguen convertirse en las primeras mujeres afroamericanas en alcanzar metas hasta entonces imposibles. Además del ya citado logro de Katherine Johnson, cabe destacar que Dorothy Vaughan consiguió ser la primera supervisora de los servicios de IBM en la Agencia, mientras que Mary Jackson se convirtió en la primera mujer en ser ingeniera aeroespacial de Estados Unidos.

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari

Un capvespre et portaré a Formentera

Publicat el 17/03/2017 per violantmarti

Formentera des de Sa Pujada

Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.

I entre ribera i ribera,
amb un rosari partit
d’illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,

terrassa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruïlles
que doble costa reté.

Formentera breu i dura,
creuada de l’oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura¡

Nu i esquerp pla formenter
de marès i roca viva,
sense defensa en l’aspriva
mossegada del febrer.

La Savina, zenital
el foc, i la terra estreta.
Una carretera dreta,
estanys, savines i sal.

Assolellats els camins
de sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i, més amunt, uns molins.

Molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d’on prengué nom Formentera.

Camps de pedra,
algun bocí de terra més agraïda,
figueres d’ombra adormida
i front auster d’algun pi.

Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d’algues i peixos, al fons
de l’aigua verda i salada.

Són els homes, amb l’escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans
veles que el vent arrabassa.

Formentera: mar i cel
entorn d’un cor d’avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.

Marià Villangómez (1913-2008)

PD: Dedico aquest poema al José Luis que gràcies la seva insistència he descobert Formentera

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç

Publicat el 13/03/2017 per violantmarti

Ja fa temps haviem d’anar a visitar a la Lola a Tremp i després d’alguns intents fallits, ahir vam anar-hi la Mercè i  jo.

La Lola en havia preparat una visita al Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç a Salàs de Pallars a pocs quilòmetres de Tremp.

El Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç és el museu de les botigues: un colmado, una farmàcia, una barberia, un estanc, una merceria-perfumeria, un quiosc, una imprempta, un bar… et transporten al comerç del segle passat al pas de comprar granel a les marques, a la publicitat, al packaging…

IMG-20170313-WA0000

 

L’inspirador d’aquesta iniciativa és en Sisco Farràs un exprofessor de l’Institut de Tremp que durant anys s’ha dedicat a col·leccionar objectes relacionats  amb el comerç tradicional i ara ens ho mostra en el seu ambient original. Les seves explicacions et fan reflexionar de com ha canviat l’acte de vendre i comprar…

 

Entrar en una d’aquestes botigues és sens dubte un viatge al passat: veure envasos antics, llaunes de galetes i cafè, paquets d’arròs, ampolles de llet o begudes, sobres de lithines… cartells i eslògans.

 

Gràcies Lola per la idea de portar-nos i també gràcies al Sico Farràs per la iniciativa de recrear i preservar aquests espais per la memòria: ha estat un viatge a la infantesa.

Per més informació:
http://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/7116/10000/persones/visten/2016/botigues-museu/salas/pallars

PD
Dedico a la Lola i a la Mercè aquest post, la visita al Museu de les Botigues ha estat digna d’enlairar-se amb la Catifa Voladora.

Publicat dins de Viatges | 1 comentari

Temps d’inocència de Carme Riera

Publicat el 08/03/2017 per violantmarti

temps inocencia.jpgHe llegit el llibre  Temps d’inocència de la Carme Riera i aquí van alguns paragràfs que m’han agradat, parlen dels records, de la memòria, del temps… Una mica el que és la Catifa Voladora.

He pensat que era un bon moment per mirar cap enfora i cap dins amb els ulls de la memòria i anar trenant records. La feina ha estat fàcil perquè els records han sorgit encadenant-se. A mesura  que he mogut el calidoscopi del passat s’han anat composant imatges que després he depositat en un paper, convertides  -la literatura ho pot tot- en cireres i ja sabeu que que passa amb les cireres, una s’enllaça amb l’altra.

Recordar significa elimologicament (del llati recordari) tornar a passar pel cor.

Per mi, l’ànima de les persones consisteix en la seva memòria.

Varen inventar la literatura per escriure sobre allò que hem perdut.

Tal vegada per això encara avui en el garbuix sutjòs de la meòria compareixen de manera calidoscòpica imatges i sons.

Publicat dins de Lectura recomanada | Deixa un comentari

L’Empordà

Publicat el 02/03/2017 per violantmarti

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu?
digueu, companys, per on s’hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà!,
Salut, salut palau del vent!
portem el cor content, i una cançó!

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: « Pastor em fas neguit »
Canta el pastor: « Em fas neguit sirena »

« Si sabessis el mar com és bonic! »
« Si veiessis la llum de la carena! »
« Si hi baixessis, series mon marit! »
« Si hi pugessis, ma joia fóra plena! »
« Si sabessis el mar com és bonic! »
« Si veiessis la llum de la carena! »

La sirena es féu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

Lletra: Joan Maragall (1860-1911)

Música: Enric Morera (1865-1942)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Escriure a mà per Martí Gironell

Publicat el 27/02/2017 per violantmarti

He recuperat aquest interessant article aparegut a l’apartat Faves Comptades del Punt Avui el 10 de novembre de 2010.

Escriure a mà
Diuen que quan escrivim amb boli fem servir més el cervell que quan fem servir el teclat

Llegeixo que els japonesos, tips d’escriure a l’ordinador, estan recuperant l’escriptura manual. Cada dia aprecien més rebre una felicitació de Nadal o Cap d’Any feta a mà en comptes d’un pràctic però fred i llunyà correu electrònic. No en va, en aquell país escriure correctament es considera signe de cultura i la cal·ligrafia tradicional amb pinzell, el shodó, és una forma d’art. I això coincideix amb un estudi que han fet públic un grup d’estudiosos de la Universitat d’Indiana. Han demostrat que escriure a mà no només contribueix a l’enfortiment de les relacions afectives sinó que també afavoreix a activar certes regions del cervell i ens ajuda a expressar millor els nostres pensaments i idees. Diuen que escriure amb boli ens fa fer servir més el cervell, més que no pas quan utilitzem el teclat de l’ordinador. Si deixem d’escriure a mà durant un temps, és clar que les estructures cerebrals ens canviaran però tampoc es tracta d’arraconar els ordinadors, només faltaria. Però és molt significatiu que els creadors dels nous dispositius informàtics siguin conscients de l’encant que té el fet d’escriure a mà i, per això, han desenvolupat algunes aplicacions que n’imiten l’escriptura, encara que sigui guixant a la pantalla.

Cada dia al matí, abans de sortir de casa, escric una nota a mà i la deixo sobre la taula de la cuina. És una nota de bon dia per a la meva dona perquè a aquelles hores intempestives de la matinada no la vull despertar. Els “ja tinc ganes de veure’t”, “et trobaré a faltar” o ”t’estimo” no són més o menys sincers pel fet d’estar escrits a mà però sí que –no m’ho negaran– poder veure i distingir la lletra de la persona que estimes fa molta més gràcia, és molt més plaent, que no pas la fredor i la uniformitat d’un cos de lletra predeterminat per un programa d’ordinador es digui Times New Roman, Arial, Century o Garamond.

Escriure a mà documents llargs és poc pràctic, d’acord, però és molt més personal i reflecteix el nostre estat d’ànim, que s’intueix en la forma i la intensitat del traç. Aquest article l’he començat a escriure en un paper dins del metro i li he acabat donant forma des del teclat de l’ordinador. Al capdavall sóc un romàntic pràctic. Però que el llegir no ens faci perdre l’escriure i mai més ben dit, no troben?

MARTÍ GIRONELL

PD Tan de bo pogués escriure aquesta Catifa Voladora a mà….

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari