He llegit el llibre  Temps d’inocència de la Carme Riera i aquí van alguns paragràfs que m’han agradat, parlen dels records, de la memòria, del temps… Una mica el que és la Catifa Voladora.

He pensat que era un bon moment per mirar cap enfora i cap dins amb els ulls de la memòria i anar trenant records. La feina ha estat fàcil perquè els records han sorgit encadenant-se. A mesura  que he mogut el calidoscopi del passat s’han anat composant imatges que després he depositat en un paper, convertides  -la literatura ho pot tot- en cireres i ja sabeu que que passa amb les cireres, una s’enllaça amb l’altra.

Recordar significa elimologicament (del llati recordari) tornar a passar pel cor.

Per mi, l’ànima de les persones consisteix en la seva memòria.

Varen inventar la literatura per escriure sobre allò que hem perdut.

Tal vegada per això encara avui en el garbuix sutjòs de la meòria compareixen de manera calidoscòpica imatges i sons.