Herstóricas Pioneras: mujeres que transformaron la historia

Avui, Dia de la Dona Treballadora, vull mostrar el projecte Herstóricas Pioneras: Mujeres que transformaron la Historia.

Herstóricas

Es tracta d’un joc de cartes on les protagonistes són les dones. 30 dones que van sobresortir en el seu àmbit i que han quedat ocultes a la Història. Herstóricas Pioneras és un joc en el que cada carta està dedicada a una d’aquestes dones pioneres espanyoles.

És una forma de conèixer de primera mà les dones que ens van precedir, dones valentes, compromeses, pioneres en el seu camp, sovint mal vistes, criticades… i sobre tot durant molts anys oblidades.

Es tracta d’un projecte de crowdfunding, on junt al Colectiu Autoras de Cómic,  30 il·lustradores han fet el retrat d’una dona.

En els propers post aniré presentant-vos algunes de les Herstóricas…

Dedico aquest post a totes elles i  a totes les dones que seguim fent-nos un lloc a la Història.

Per més informació consulteu: https://herstoricaspioneras.com/

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari

10 anys sense Pepe Rubianes

Pepe

Avui fa 10 anys moria Pepe Rubianes, el gran artista galaico-catalan:

Galaico porque nací en Galicia, aunque casi nunca he vivido allí, y catalán porque siempre he vivido en Cataluña, aunque nunca nací aquí.

Des que el vaig descobrir actuant amb Dagoll Dagom  fins els seus monòlegs plens d’ironia i sarcasme, i alguns molt pol·lèmics, sempre em va agradar el seu estil, el seu treball corporal, la seva veu… i sobre tot la seva rialla.

Pepe, 10 anys sense tu són molts anys!

Et trobem a faltar… i molt!

PD: Encíclica de Joan Ollé al programa El Cafè de la República que va dedicar al Pepe Rubianes l’endemà de la seva mort 

Publicat dins de Encíclica, Obituari | Deixa un comentari

El Mur de Berlín i la Capella de la Reconciliació

Per fi he pogut visitar Berlín… ha estat un llarg cap de setmana i després d’estar una setmana a Leipzig.

El temps a Berlín ha estat fred, molt fred, amb vent, pluja i aiguaneu. Dies curts d’hivern. Per aprofitar el dia el millor és llevar-se ben d’hora i així també evites la gernació de turistes que suporta la ciutat, sobre tot als llocs més emblemàtics.

Avui he anat a Bernauer Strasse, on hi ha el Memorial del Mur Berlinés. Un espai on ara es respira pau, en contraposició de la barbàrie que va ser la construcció del Mur.

A l’espai que ocupava l’ampla franja del mur i la zona de 50 metres d’ample ara hi ha una extensió de gespa amb diferents explicacions del que hi havia: un fanal, una vorera, una reixa, la carrertera per on transitaven els vehicles de vigilància, una torre de control… les tombes del cementiri que van quedar allà al mig… Colpeix al veure com aquesta terra de ningú tenia una extensió de 165,7 km! S’ha preservat una zona intacta on des del Memorial del Mur pots contemplar-ho. També hi ha una paret amb el record de les més de 250 persones que van morir per voler creuar el Mur.

Reconciliació

Però el que més ha impressionat és la Capella de la Reconciliació. L’original Església de la Reconcicilaició va ocupar durant anys la zona fronterera entre els dos murs, i finalment van optar enderrocar-la ja que dificultava la vigilància. El 1996 i amb els enderrocs de l’Església van construir la Capella de la Reconciliació un espai amb una atmosfera especial, que convida al silenci, a la meditació, a respirar… He tingut una oració per tots aquells que van perdre la vida en el mur buscant la llibertat, les seves famílies… Quin horror! També he tingut un pensament pels que governen… que tinguin seny per evitar una altra barbàrie com el Mur… I per a tots nosaltres, que cadascú en el seu ambient eviti la construcció de murs…

PD: Al sortir em vaig adonar que hi havia l’explicació de la Capella de la Reconciliació en català, aquest detall em va colpir. Ni a Espanya trobariem una explicació en català!

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Talento

 

190222

Albada d’avui – Barcelona 7:42

TALENTO según la Real Academia Española:
Del lat. talentum ‘moneda de cuenta’, ‘unidad de peso’, y este del gr. τάλαντον tálanton.
1. m. inteligencia (capacidad de entender).
2. m. aptitud (‖ capacidad para el desempeño de algo).
3. m. Persona inteligente o apta para determinada ocupación.
4. m. Moneda de cuenta de los griegos y de los romanos.

¿Cómo desarrollo mi TALENTO?
1- Saber qué quiero
2- Tengo una actitud proactiva
3- Tengo disciplina
4- Evito la dispersión: focalizo
5- Tengo paciencia
6- Soy responsable
7- Tengo determinación
8- Cultivo una mente y cuerpo sanos
9- Me rodeo de gente adecuada
10- Busco la mejora continua: cada día aprendo algo nuevo

Publicat dins de Albada, Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Centenari de la vaga de la Canadenca

WhatsApp Image 2019-12-06 at 20.22.17

La vaga de la Canadenca i el final del conflicte negociat entre les parts, és considerada una fita històrica del moviment obrer europeu per la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, de l’organització sindical i el renaixement d’un corrent de solidaritat i de suport social.

El 4 de febrer del 1919 van ser acomiadats 8 treballadors de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda com la Canadenca, per a negar-se a la rebaixar del seu sou a canvi de ser incorporats a la plantilla.

L’endemà els companys de despatx van començar una vag ai l’empresa va respondre acomiadant als vaguistes i enviant a la policia. Els treballadors van començar a organitzar-se en el Sindicat Única d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT.

El 8/2/19 tota l’empresa es va sumar a la vaga, i també s’hi van solidaritzar els obrers de l’emresa Energia Elèctrica de Catalunya. El 12/2/19 l’únic treballador que no participava en la vaga va ser assassinat. El 17/2/19 el ram del tèxtil s’afegí a la vaga.

El 21/2 Barcelona quedà aleshores sense subministrament elèctric, i en la foscor, amb el servei de tramvies aturat. L’endemà el govern va confiscar l’empresa i va substituir els treballadors per soldats, però no va aconseguir fer funcionar la fàbrica.

El 27/2/19 els treballadors de l’aigua, el gas i els tramviaires es van sumar a la vaga. El president del governRomanones va dimitir i se suspenen les sessions a les Corts espanyoles.

L’1/3/19 el govern confiscà el servei de l’aigua. Les empreses amenacen d’acomiadar els treballadors i treballadores que el 6/3 no tornin a la feina. Aquesta amenaça de la patronal no va tenir èxit i la vaga va continuar fins el 19/3/19.

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Música callada

IMG_20170322_073244Des de fa un cert temps medito, i quan em pregunten què és meditar dic és la meva taula de salvació.

Retrobar la meva respiració, les sensacions corporals, les emocions i els pensaments del moment en que estic meditant, m’ha permès trobar la pau, trobar la meva essència, entendre’m i gaudir de cada moment que visc.

És una activitat altament recomanable: apte per a tothom fàcilment adaptable a l’estat de cadascú i sobretot molt agraïda: aviat obtens els beneficis.

M’agrada meditar en silenci, escoltar la meva respiració, sentir els sorollets que m’envolten. També m’agrada les meditacions guiades on et deixes portar per la veu que t’indica el camí… També escoltar les campanes intermitents que em fan tornar a la meditació quan em disperso.

Fa unes setmanes al concert de la Música callada de Frederic Mompou, vaig escoltar la musica del silenci, de la meditació… Com bé deia el propi autor: Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i només pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la volta freda de la nostra solitud. No se li demana d’arribar més enllà d’uns mil·limetres en l’espai, però sí la misssió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima.

Aquesta Música callada està manllevada dels versos del  Cántico espiritual de San Juan de la Cruz que va inspirar-li el títol i l’esperit.

Us deixo amb la música callada

 

Publicat dins de Albada, Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Una passejada per Terrassa

Dedico aquesta Passejada per Terrasa al nostre pastor Tedi el dia del seu aniversari i a les seves ovelles: Imma, Joan, Montse i Artur.

Punt d’inici i fi: Estació del Nord de la Renfe o FFCC Generalitat.

Des del Passeig del Vint-i-dos de juliol anar en direcció cap a l’escultura de la Dona treballadora d’Andreu Alfaro. En arribar a la confluència amb el torrent de les Bruixes, prendre el carrer Joan Duch fins a la plaça Rector Homs.

A la plaça Rector Homs podem contemplar el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere a l’esquerra, Sant Miquel al centre i a la dreta Santa Maria. Actualment formen part de la Seu d’Ègara del Museu de Terrasa. A l’interior del recinte es pot contemplar les restes íberes, les pintures murals preromàniques i romàniques; i el retaules gòtic de sant Senen i sant Abdó de Jaume Huguet, entre altres.

Sortim del recinte i prenent el carrer Rectoria arribem al torrent de Can Monner, creuem la pasarel·la de la Seu d’Ègara i podem contemplar el Pla de Cal Guardiola, la confluència dels dos torrents que formen el Parc de Vallparadís: torrent de Can Monner i torrent de les Bruixes.

A l’esquerra hi ha el Castell-Cartoixa de Vallparadís, un imponent edifici que durant a partir del segle XII va ser un castell, i entre els segles XIV i XV una cartoixa.

Al costat apareix la Casa Baumann. Es tracta d’un edifici modernista obra de Josep M Coll i Bacardí.

Deixem el Parc de Vallparadís i ja a la Plaça del Dr. Robert, ens endinsem a la trama urbana.

Abans però hem de parlar de Lluís Muncunill Parellada (1868-1931), l’arquitecte que va transformar Terrassa, coetani de Puig i Cadafalch i Joan Bta. Feu i Puig. Va exercir d’arquitecte municipal entre els anys 1892 i 1903, durant aquest periode va fer el planejament urbanístic de Terrassa, definint l’amplada dels habitatges, fàbiques i magatzems. És l’autor d’un munt d’edifics modernistes que encara podem contemplar quan passegem per Terrassa.

Entrant pel carrer de la Font Vella on podem veure  els següents edificis:
núm 91 – Casa Concepció Monset (Lluís Muncunill)
núm 93 – Casa Baltasar Gorina (Lluís Muncunill)
núm 78 – Gran Casino (Lluís Muncunill)

Prenem el carrer Sant Pau, i podem veure els següents edificis:
núm 6 – Magatzem Pasqual Sala (J. Trays)
núm 11 – Magatzem i Casa Emili Matalonga (Lluís Muncunill)
núm 9 – Magatzem Emili Matalonga (Lluís Muncunill)

Arribem a la plaça Maragall núm 4 hi ha el Teatre Principal d’Enric Catà i Francesc Guàrdia; i arribem al carrer Teatre, on al número 1 hi ha la Casa de Jacint Bosch de Josep Ros i Ros. Arribem a la plaça Saragossa núm 2 on podem contemplar el Magatzem Alegre de Lluis Muncunill. A la confluència del carrer la Rasa amb el carrer Sant Llorenç hi ha la Quadra del Vapor Ventalló de de Lluis Muncunill.

Prenem el carrer Sant Pere i podem veure els següents edificis:
núm 61 – Magatzem Torras Sala (Melcior Viñals)
núm 52 – Hotel Peninsular (Lluís Muncunill)
núm 46-50 – Círcol Egarenc (Jeroni Granell)
núm 32-34 – Casa Joan Barata (Lluís Muncunill)

Passem pel tranquil carrer de la Palla fins altre cop al carrer de la Font Vella, i girem a l’esquerra fins al núm 29 on hi ha la casa Alegre de Sagrera de Melcior Viñals. És el model d’habitatge burgès terrassenc i al ser la seu del Museu de Terrassa es pot visitar l’edifici i el jardí.

Altre cop pel carrer de la Font Vella arribem a la plaça Vella on a mà esquerra hi ha la Catedral del Sant Esperit, la capella del Santíssim és obra de Lluís Muncunill, així com l’edifici del Cafè Colon, tocant al carrer Cremat. Prenem aquest carrer i entrem al pati interior de la Torre del Palau.

Sortim pel carrer Gavatxons i arribem a la plaça de la Font Trobada, al núm 2 hi ha el Magatzem Cortes i Prat de Joan Carpinell. Anant cap a l’esquerra arribem al Raval Montserrat on destaquen:
núm 13- Ajuntament de Terrassa (Lluís Muncunill)
núm 14-16 Antic Ajuntament de Terrassa de diversos arquitectes: Matalonga, Riquer i Vancells.
núm 40 Casa de Joaaquim Freixa (Lluís Muncunill)
núm 48 Confiteria Vda Carné, actualment Farmàcia Albiñana (Joaquim Vancells)
Enfront el Mercat de la Independència obra de Melcior Viñals.

Arribem a la Rambla d’Ègara i prenem a la dreta el carrer de la Rasa fins a la plaça Dido on hi ha la Quadra de la Fàbrica Izard actualment Sala Muncunill.

WhatsApp Image 2019-02-02 at 17.50.08

Retrocedim pel carrer de la Rasa, creuem la Rambla d’Ègara i prenem el carrer de la Volta fins arribar al Parc de Sant Jordi on podem contemplar la Masia Freixa de Lluís Muncunill i seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa. Entrem-hi.

 

Tornem a la Rambla d’Ègara i pujant fins el núm 270 entrem al Vapor Aymeric, Amat i Jover seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, obra de Lluís Muncunill. Podem també fer una visita tan llarga com el temps del que disposem ens ho permeti.

A la sortida anem cap el carrer Sant Isidre, i a la pl Jacint Verdaguer núm 16 hi ha el Magatzem Corcoy.

Prenent el carrer del Nord arribem al Passeig Vint-i-dos de juliol i a l’estació del tren, punt de partida de la nostra passejada.

Detall de la ruta: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terrassa-31885528

Publicat dins de Calaix de Sastre | 2 comentaris

Avui 25 anys de l’Incendi del Liceu

Liceu-186-27-cA-Bofill-678x1024

El 31 de gener de 1994, avui fa 25 anys, es cremava el Gran Teatre del Liceu.

Aquesta és la noticia difosa per TV3
Les petites espurnes d’un bufador que dos operaris fan servir a l’escenari del Liceu salten i cremen el cortinatge del Gran Teatre. El foc s’estén ràpidament per tota la sala. El sistema tallafocs resulta insuficient per aturar les flames. Els treballadors del teatre només tenen temps de salvar les obres d’art que hi ha al Cercle del Liceu. El foc va destruir completament el Gran Teatre del Liceu.

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Aquesta nit: Lluna de sang

20151226_083050

La nit del 20 al 21 de gener arriba la primera superlluna de l’any, un fenomen que es produeix quan hi ha lluna plena en el moment que el satèl·lit es troba més a prop de la Terra.

Aquesta superlluna coincideix amb un altre fenomen: un eclipsi lunar total que conduirà a veure un espectacle visual, una ‘lluna de sang’.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui fa 100 anys moria Rosa Luxemburg

f59_1341

Tal dia com avui, fa 100 anys, moria assassinada a Berlín la revolucionària Rosa Luxemburg, una dona antimilitarirsta i defensora de la democràcia. Està considerada com la dirigent marxista més important de la història.

El seu record i la seva lluita perdura 100 anys després.

Publicat dins de Dones, Efemèrides | Deixa un comentari