La vaga de la Canadenca i el final del conflicte negociat entre les parts, és considerada una fita històrica del moviment obrer europeu per la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, de l’organització sindical i el renaixement d’un corrent de solidaritat i de suport social.

El 4 de febrer del 1919 van ser acomiadats 8 treballadors de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda com la Canadenca, per a negar-se a la rebaixar del seu sou a canvi de ser incorporats a la plantilla.

L’endemà els companys de despatx van començar una vag ai l’empresa va respondre acomiadant als vaguistes i enviant a la policia. Els treballadors van començar a organitzar-se en el Sindicat Única d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT.

El 8/2/19 tota l’empresa es va sumar a la vaga, i també s’hi van solidaritzar els obrers de l’emresa Energia Elèctrica de Catalunya. El 12/2/19 l’únic treballador que no participava en la vaga va ser assassinat. El 17/2/19 el ram del tèxtil s’afegí a la vaga.

El 21/2 Barcelona quedà aleshores sense subministrament elèctric, i en la foscor, amb el servei de tramvies aturat. L’endemà el govern va confiscar l’empresa i va substituir els treballadors per soldats, però no va aconseguir fer funcionar la fàbrica.

El 27/2/19 els treballadors de l’aigua, el gas i els tramviaires es van sumar a la vaga. El president del governRomanones va dimitir i se suspenen les sessions a les Corts espanyoles.

L’1/3/19 el govern confiscà el servei de l’aigua. Les empreses amenacen d’acomiadar els treballadors i treballadores que el 6/3 no tornin a la feina. Aquesta amenaça de la patronal no va tenir èxit i la vaga va continuar fins el 19/3/19.