Fa molt temps a una ampolla de vi vaig trobar aquest brindis que avui comparteixo.
Feliç tu, que brindes pel bes donat,
per l’amant trobat,
pel detall simple.
Feliç pel glop que es vessa càlid fins el teu dedins.
Feliç tu, que et fons en l’abraçada amiga,
feliç perque compateixes els teus anhels,
perque celebres les teves conquestes,
perque lluites pels teus somnis,
i aixeques avui la copa
gaudint d’aquest vi.
Avui dia de la Candelera 2 de febrer, apareix com una fantàstic palíndrom: 02022020!
Els nombres capicua i els palíndroms ja siguin numèrics com de lletres els trobo fantàstics i em fascinen…
També hi ha qui diu: Un número ben maco del conjunt ternari de Cantor.
Com a curiositat avui han passat 33 dies des de l’inici d’any i en manquen 333 per acabar l’any.
PD
Dedico aquesta entrada al Pablo que em va suggerir-la i al Josep que sé que també li fascinen els palíndroms.
Robot: [del txec robot ‘treballador artificial, home màquina’, tret del txec robota ‘treball forçat’]
En l’antiguitat, el treball era totalment manual i no comptava amb altra força que la de l’home, dotat com a molt, d’alguna eina que pogués agafar amb les mans. Després, l’aprofitament de la força animal i l’ús de la roda en ginys de transport va suposar un pas endavant en l’eficiència laboral de la humanitat. És a partir de la revolució industrial —quan es mecanitza l’energia del carbó, el gas, la caiguda de l’aigua, l’electricitat, etc.—, que l’home senyoreja la producció perquè es dedica sobretot a moure comandaments o a pitjar botons. En l’era actual pretenem arribar, pel que sembla, a deixar a les màquines que s’ho facin soles, això de treballar.
L’escriptor txec Karel Capek ha passat a la història per haver creat el terme robot en el seu sentit modern. A primers dels anys 20 la seva obra ‘R.U.R. (Rossum’s Universal Robots)’ —que ha editat Minotauro— va arribar als escenaris londinencs i ajudà a popularitzar el terme per designar els treballadors artificials o homes màquina. Capek primer havia pensat en algun derivat del llatí labora, però un germà seu el va convèncer perquè usés el txec robota (treball forçat) a l’hora de designar les seves màquines. Des de llavors coneixem els robots, llegim Asimov, estudiem robòtica i parlem de robotització.
Que treballin les màquines!
Extret de Garbells de llengua -CAL
Diumenge a la tarda, abans de sopar rebem el missatge de la mort d’accident aeri de Kobe Bryant a Califòrnia als 41 anys!
Bryant va ser escollit el 1996 en la primera ronda del draft i va guanyar cinc anelles de la NBA, dos premis al jugador més valuós (MVP) de les finals de la NBA i va ser MVP de la lliga del 2008.
Sens dubte va ser l’ídol del Gerard i l’Andreu durant la infantesa i joventut!
Avui fa 100 anys naixia a Rimini, Itàlia, Federico Fellini director de cinema i guionista italià, considerat el cineasta del segle XX.
Pel·lícules com La dolce vita i centenars més d’hores d’entreteniment i cultura ens mostren el seu art i el seu geni.
Nascuda a Alcoi fa 76 anys i considerada una de les escriptores més destacades de la literatura catalana moderna, va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les lletres catalanes el 2017.
És quan miro que hi veig clar amb el que va guanyar el 1978 el premi Víctor Català. Amb Històries perverses va guanyar el premi Serra d’Or el 1993 , i el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 1995 amb Ídols i el 1998 amb El Professor de música. El 1993 va guanyar el premi Sant Jordi amb La Salvatge li va i el 1995 amb La Innocent el premi València de literatura…
Recuperar una llengua que s’ha mort és pràcticament impossible… i la nostra està en perill de mort.
Isabel-Clara Simó
Fa uns dies m’enviaven unes imatges dels incendis que hi ha a Austràlia, francament esfereïdores. Una de les que més em va impressionar va ser la que era feta des de l’espai i es veia l’illa plena de punts vermells. Després vaig saber que la imatge era falsa.
Tot i així aquella imatge em va fer pensar… Austràlia tan gran, tan lluny em suggeria amb aquella forma: el nord amb una gran badia, el sud amb la una gran part cóncava, una altra illa més propera… Menorca!
No eren tres, eren dos i eren els millors mags que he vist mai. Se les arreglaven per a que sempre hi hagués alguna cosa a les sabates, el mínim, el que fos. Encara que no tinguessin res, ells aconseguien que hi hagués el que per nosaltres era tot.
Al tercer mai el vaig veure, però segur que estava cuidant els camells. Mai, mai oblidaré als dos reis mags que vaig veure. Segur que vosaltres també els vau veure i sabeu qui són i que eren més mags que reis. Si heu deixat de creure, si aquesta nit no poseu les sabates, ni la palla, ni l’aigua, acosteu-vos als vostres reis, doneu-los un petó al front (sabeu que els teniu a prop) i els que no els teniu, sapigueu que des d’un cel preciós segueixen viatjant per seguir lliurant il·lusions i somriures …
Agraiu-los l’herència perque ara molts de vosaltres us heu convertit en reis i en mags. I potser podeu deixar als vostres fills aquesta màgia que els convertiran en reis i en mags…. I potser, d’aquí a uns anys, vosaltres rebreu el petó al front i així serà fins a la fi dels temps…
Feliç nit pels Reis d’avui, pels d’ahir i pels Reis del futur, perquè no hi ha millor regne que el màgic ni millors Reis que vosaltres…
Feliç nit de reis amics i amigues!!
PD Aquest text NO és meu me l’han eviat i m’ha agradat molt. Per fi un homenatge als Reis veritables!
Nascut el 2/1/1920 a Petrovitxi a la URSS, i mort el 6/4/92 a Nova York. Als 3 anys va emigrar a l’EUA amb la família i anys més tard es va esdevenir ciutadà nordamericà.
Escriptor i divulgador científic. Autor de més de 500 textos sobre temes tan diversos com: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia. El camp en què fou més popular fou el de la ciència-ficció.
Creador en l’obra Jo, Robot, de les tres lleis de la robòtica. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Les lleis diuen així:
Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l’estructura del seu “cervell positrònic” està construïda al voltant d’elles; de fet, construir robots que no s’hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans.
Llegeixo a internet que sofria acrofòbia i que durant la seva vida només va agafar dos cops l’avió. Quina incongruència per un home que parlava de mons futurs i els seus protagonistes viatjaven en naus ultra espacials!!!
És Nadal i pensaré en tu,
que et trobo a les escales de matí,
que prenem el cafè en el mateix bar,
que convivim i no ens sabem el nom.
És Nadal i pensaré en tu,
que de fa temps et dec una trucada,
que vam ser amics qui sap quants anys enrere,
que t’enyoro i enyoro que m’enyoris.
És Nadal i pensaré en tu,
que ets aquell mur que frena les ventades,
que ets el paraigua que amaina la pluja
que ets l’abric càlid com una abraçada.
És Nadal i pensaré en tu,
que hi has estat per travessar trinxeres
que hem somiat contra els despertadors,
que hem fet de pors camins per la utopia.
És Nadal i pensaré en tu,
i pensaré a pensar-te cada dia,
que ets tu qui em fa com sóc i potser ignores
que sense tu no hi ha Nadal possible.
Roc Casagran
1980
Bon Nadal!
La catifa voladora 