Robot: [del txec robot ‘treballador artificial, home màquina’, tret del txec robota ‘treball forçat’]

En l’antiguitat, el treball era totalment manual i no comptava amb altra força que la de l’home, dotat com a molt, d’alguna eina que pogués agafar amb les mans. Després, l’aprofitament de la força animal i l’ús de la roda en ginys de transport va suposar un pas endavant en l’eficiència laboral de la humanitat. És a partir de la revolució industrial —quan es mecanitza l’energia del carbó, el gas, la caiguda de l’aigua, l’electricitat, etc.—, que l’home senyoreja la producció perquè es dedica sobretot a moure comandaments o a pitjar botons. En l’era actual pretenem arribar, pel que sembla, a deixar a les màquines que s’ho facin soles, això de treballar.

L’escriptor txec Karel Capek ha passat a la història per haver creat el terme robot en el seu sentit modern. A primers dels anys 20 la seva obra ‘R.U.R. (Rossum’s Universal Robots)’ —que ha editat Minotauro— va arribar als escenaris londinencs i ajudà a popularitzar el terme per designar els treballadors artificials o homes màquina. Capek primer havia pensat en algun derivat del llatí labora, però un germà seu el va convèncer perquè usés el txec robota (treball forçat) a l’hora de designar les seves màquines. Des de llavors coneixem els robots, llegim Asimov, estudiem robòtica i parlem de robotització.

Que treballin les màquines!

Extret de Garbells de llengua -CAL