1 SONET = 5 QUARTETES
El sonet:
L’amor que hi ha al nostre cos no sap ser
com un joc viu, s’escapa a cada gest,
riu de conservar-se reclòs, potser,
de quedar latent, totalment honest
i buit: saba esclatant sense fruit, set
sense aigua, moviment que és sols impuls
sens retorn, deler estèril i incomplet.
En aquest etern destret, m’és insuls
allò que al forn roman, torrat tostemps,
sec i eixarreït, car ningú n’haurà
l’aliment: dejú jo, dejuna tu.
No crec que coure el desig quan va nu
d’esperances i és sols el passatemps
d’uns betzols ens hagi de saciar.
* * *
Les quartetes:
L’amor que hi ha al nostre cos
no sap ser com un joc viu,
s’escapa a cada gest, riu
de conservar-se reclòs,
potser, de quedar latent,
totalment honest i buit:
saba esclatant sense fruit,
set sense aigua, moviment
que és sols impuls sens retorn,
deler estèril i incomplet.
En aquest etern destret,
m’és insuls allò que al forn
roman, torrat tostemps, sec
i eixarreït, car ningú
n’haurà l’aliment: dejú
jo, dejuna tu. No crec
que coure el desig quan va
nu d’esperances i és sols
el passatemps d’uns betzols
ens hagi de saciar.
Josep Pedrals
(1979)
Medir era un pagès que vivia a una masia a la vall de Gausac, al vessant nord de la serra de Collserola, a mig camí enre Barcelona i Sant Cugat.
La catifa voladora 