Avui dia de la poesia catalana a internet

 

sitges1 SONET = 5 QUARTETES

El sonet:

L’amor que hi ha al nostre cos no sap ser
com un joc viu, s’escapa a cada gest,
riu de conservar-se reclòs, potser,
de quedar latent, totalment honest

i buit: saba esclatant sense fruit, set
sense aigua, moviment que és sols impuls
sens retorn, deler estèril i incomplet.
En aquest etern destret, m’és insuls

allò que al forn roman, torrat tostemps,
sec i eixarreït, car ningú n’haurà
l’aliment: dejú jo, dejuna tu.

No crec que coure el desig quan va nu
d’esperances i és sols el passatemps
d’uns betzols ens hagi de saciar.

* * *

Les quartetes:

L’amor que hi ha al nostre cos
no sap ser com un joc viu,
s’escapa a cada gest, riu
de conservar-se reclòs,

potser, de quedar latent,
totalment honest i buit:
saba esclatant sense fruit,
set sense aigua, moviment

que és sols impuls sens retorn,
deler estèril i incomplet.
En aquest etern destret,
m’és insuls allò que al forn

roman, torrat tostemps, sec
i eixarreït, car ningú
n’haurà l’aliment: dejú
jo, dejuna tu. No crec

que coure el desig quan va
nu d’esperances i és sols
el passatemps d’uns betzols
ens hagi de saciar.

Josep Pedrals

(1979)

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s