Tants anys vivint a Gràcia i mai he parlat de la llegenda de Sant Medir, festa que avui se celebra.

Medir era un pagès que vivia a una masia a la vall de Gausac, al vessant nord de la serra de Collserola, a mig camí enre Barcelona i Sant Cugat.
Cap l’any 303 dC els cristians de Barcino eren perseguits per Dacià i el bisbe Sever va fugir cap a Octavià, (Sant Cugat). A mig camí es va trobar a Medir que estava sembrant faves. El bisbe li va explicar el motiu de la seva fugida i li va demanar que si li preguntaven per ell, que respongués amb la veritat: que havia passat en el moment que plantava les faves.
Quan el bisbe Sever va marxar les faves miraculosament van créixer i florir com si fes mesos que estiguessin plantades. Aleshores van arribar els soldats que perseguien al bisbe i al trobar a Medir li van preguntar per Sever i ell va respondre la veritat: que havia passat per allà mentre ell plantava les faves. Els soldats romans van pensar que Medir es burlava d’ells i que protegia al bisbe, així que el van portar pres i quan van capturar a Sever els van martiritzar a tots dos i van degollar a Sant Medir.
Anys més tard es construí l’ermita dedicada a Sant Medir.
Cada 3 de març es reuneixen a l’ermita per celebrar la seva festivitat.