Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any. Per fer-ho només heu d’omplir el formulari que trobareu a http://www.neologisme.cat entre el 12 i el 22 de desembre. El dia 23 es farà públic el neologisme guanyador.
Us demanem que, a més de participar-hi, ens ajudeu a fer difusió d’aquesta iniciativa. A veure si superem els 8.000 vots de l’any passat!
Moltes gràcies,
Observatori de Neologia
IULA Institut de Lingüística Aplicada (CER) Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge www.upf.edu/web/obneo
Extret de Ras i curt, Vilaweb 12.12.2022 – Jordi Badia Pujol
Més d’una vuitantena de dites relacionades amb aquestes dates · Són recollides per Alcover i Moll, Farnés, Amades… i totes aplegades a internet pel paremiòleg Víctor Pàmies.
La saviesa popular ens ha deixat dotzenes de refranys relacionats amb aquestes festes: el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any –o Ninou– i Reis. El diccionari d’Alcover i Moll, la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés i els llibres de Joan Amades en contenen un caramull. Tots i més els ha aplegats el gran paremiòleg Víctor Pàmies a la Paremiologia catalana comparada digital. Avui hem pouat en aquesta obra magna i n’hem extret una vuitantena de dites pròpies d’aquestes dates.
El creixement del dia
Tant en la societat d’abans, molt lligada al camp, com en la d’ara, les hores d’insolació preocupen molt la gent. Per això, durant aquests dies podem resseguir les dites i comprovar amb precisió animal com va creixent el dia. Ja hem començat, de fet, abans de Nadal, el dia 13 de desembre: Per Santa Llúcia, un pas de puça. I continuem: Per Nadal, un pas de pardal, Per Sant Esteve, un pas de llebre i Per Ninou, un pas de bou. Són refranys d’un poble observador, delerós de sortir de la fosca i amb ganes d’ajudar el dia a créixer. De refranys com aquests en tenim un gavadal, durant tot l’hivern i més enllà i tot.
Passat Cap d’Any, al matí el dia encara no creix, però al vespre sí que es va endarrerint un xic la posta del sol. El dia de Reis, concretament, es fa fosc catorze minuts més tard que no el dia de Santa Llúcia. Sobre les hores de sol d’aquesta diada, hi ha refranys moderats i assenyats: Per Reis, un pas de vell (o un pas d’anyells, o un pas de camell). Però també n’hi ha algun d’exagerat: Pels Reis, mitja hora creix i bèstia és qui no ho coneix (amb variants en què el lloc de la bèstia l’ocupa l’ase, el ruc, el burro o el boig). El més neutre és un refrany documentat pertot: Pels Reis, el dia creix i el fred neix. Ara en parlarem, del fred.
L’oratge i els pronòstics meteorològics
El refranyer ens forneix dites a desdir que descriuen l’oratge d’aquestes dates. Ja hem vist que hom creu que el fred “neix” el dia de Reis, però moltes dites ja avancen aquest naixement al dia de Nadal: Pels volts de Nadal fa l’hivern natural, Per Nadal, fred cordial, Per Nadal, fred com cal. Un refrany reflecteix la prudència de la gent d’aquest país (i alhora l’habilitat d’encertar el pronòstic tant sí com no): Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant, el porta al darrere.
Però el refranyer va més enllà i fa pronòstics de l’oratge molt més arriscats que no el Meteosat. El patró comú és: segons quina mena de dia faci avui, farà aquest temps o aquest altre d’ací a uns quants mesos. En aquest terreny, una de les constants és l’oposició entre Nadal i Pasqua (de fet, el naixement i la mort i resurrecció de Jesús). Vegem-ho: Nadal de fred, Pasqua de sol, Nadal de sol, Pasqua de fred, Calors per Nadal són frescors per Pasqua. O bé, dit d’una altra manera, A Nadal al foc, i a Pasqua al joc –és a dir, al carrer, gràcies al bon temps.
Hi ha tot un reguitzell de refranys que relacionen l’oratge de Nadal amb la collita. Sembla que si glaça o neva per Nadal i Cap d’Any serà bona: Nadal amb gelada duu bona anyada, Quan neva per Nadal, el pagès guanya son cabal, Cap d’Any gelat, any de molt blat, Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l’any. Tot i que –ai– algun any la previsió fa figa: El fred de Nadal tot l’any va mal.
Quant a la pluja, sembla que n’hi ha d’haver per Nadal i per Reis, però no pas per Cap d’Any. Compareu, si no, aquestes dites: Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal, Els Reis mullats, l’ordi pels terrats, Nit de Reis estrellada, any d’eixut i de secada… amb aquestes: Cap d’Any serè, tot l’any va bé, Pluja per Cap d’Any duu mal averany.
De boira, en canvi, tant és que n’hi hagi com que no, segons que ens diu un refrany ben innocu: Boires per Nadal no fan ni bé ni mal. En el capítol de les llunes, la cosa sí que és clara i indiscutible: Nadal amb lluna clara, bona sembrada, Nadal amb lluna plena el bon temps mena, Nadal amb lluna, any de fortuna.
El Parlament ha commemorat aquesta tarda el norantè aniversari de la seva constitució, el 6 de desembre de 1932, amb una sessió solemne al saló de sessions en què han intervingut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, i els representants dels grups del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP, Cs i el PPC. Entre altres autoritats, han assistit a la commemoració expresidents del Govern i del Parlament i exdiputats de diverses legislatures.
L’acte ha començat amb la projecció del discurs que el president de la Generalitat Francesc Macià va pronunciar en la sessió constitutiva de la cambra el 6 de desembre d’ara fa noranta anys, durant la qual la cambra va elegir Lluís Companys primer president del Parlament. En el discurs, Macià demanava als diputats: “Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu les seves esperances!”
El filòleg ebrenc Jesús Mingorance publica un llibre sobre paraules tortosines perdudes
Què significa el mot balair? I rustifaci? Què vol dir atgivellà? No, no són paraules inventades, de fet, es feien servir un segle enrere, de forma quotidiana a Tortosa. Amb els anys, l’evolució i els canvis en el parlar han fet que acabem abandonant i oblidant aquest vocabulari.
El filòleg i corrector Jesús Mingorance (la Sénia, 1987) ha publicat el llibre Paraules tortosines perdudes. Cent anys després de Mestre i Noé, on revisa aquest lèxic i es pregunta què sabem d’ell avui en dia. Editat dintre la col·lecció Cal·líope de la petita editorial de Constantí MS Publishers, el llibre parteix del treball de fi de grau del filòleg.
L’estudi es basa en el diccionari de l’escriptor tortosí Francesc Mestre i Noé, molt implicat en la cultura ebrenca. L’escriptor va fer un recull de paraules, publicat primerament el 1915 dins del Butlletí de dialectologia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquestes havien d’enviar-se a mossèn Antoni Maria Alcover, qui les inclouria en el seu diccionari, i que avui formen part del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Un any més tard, el 1916, el recull va ser publicat amb el títol Vocabulari Català de Tortosa.
Aquest mateix diccionari va inspirar la idea de la investigació a Mingorance. Com que era un dels pocs estudiants de les Terres de l’Ebre, un professor li va suggerir consultar el recull de Mestre i Noé i a partir d’allí va començar a treballar.
Per tal de dur a terme la investigació, Mingorance va fer entrevistes per veure si algú recordava aquest vocabulari. «El 2015, quan vaig fer el treball, vaig investigar una vintena de persones d’edats compreses entre 45 i 65 anys, perquè més o menys, per edat, encara podien haver sentit aquestes paraules. Vaig quedar amb gent amb família tortosina de més generacions enrere i vaig seleccionar les 71 paraules que em van semblar més particulars, tot i que els resultats van ser una mica negatius. Moltes, almenys les seccionades, ja s’havien perdut», recorda el corrector, concretant que de les 71 paraules treballades, 43, és a dir, un 60%, tenen un ús residual.
A continuació, va fer també una revisió de l’escriptura del vocabulari. «Com estaven recollides d’aquesta manera, escrites en un moment encara sense normativa oficial, les vaig arreglar, perquè si algú les fes servir, ho fes tal com s’escriuen. També, al final del llibre faig un recull d’altres significats i paraules. Això em va portar a més mots, d’alguna manera relacionats».
A més de recollir paraules habituals en la parla tortosina, l’autor destaca que el llibre està escrit en dialecte occidental. Es pregunta, «per què no el podem fer servir a un llibre? Vaig voler fer esta aportació i fer així alguna cosa pel dialecte nostre, el del nostre territori».
Tal com es pot observar en l’estudi, que es pot comprar a través del web de l’editorial, hi figuren paraules com les mencionades a l’inici, algunes d’elles poc recordades o amb altres significats. Atgivellà, per exemple, és un dels mots que no recordaven molt els entrevistats, «només una persona la coneixia, però amb un altre significat. En canvi, altres les coneixia tothom, com el verb balair que el 70% de la gent coneixia. Després, apareixen altres mots encara vius, com andossié, que vol dir passi-ho bé!, bac per parlar d’una caiguda o la paraula blau amb el sentit de mentider», explica el filòleg.
Moltes d’aquestes paraules no les trobarem al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), però sí en el DCVB, com és el cas de balair, «córrer, saltar o fer moviments violents i continuats», rustifaci, «cuinat compost de diverses coses i preparat sense mirar-s’hi gaire» o atgivellà, que es defineix com a «restablir l’amistat entre persones que estaven barallades».
Retrat de Paulí Bayer, la seva dona Teresa Gaspà amb els seus fills més petits: Marcel·lí, Digna i Joana. Montblanc, 1914. Fotografia d’autor desconegut. Arxiu de la família Bayer.
El diumenge 11 de desembre tindrà lloc, a les 12 del migdia, a la sala d’actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà la presentació del número 40 d’Aplec de Treballs, revista d’humanitats i ciències socials del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.
Enguany, l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès ha col·laborat amb l’estudi titulat Paulí Bayer i Coll, mestre i poeta (Osor, 1855- Montblanc, 1916), patriarca d’una nissaga d’artistes i intel·lectuals, obra de Nativitat Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.
Paulí Bayer Coll fou un reconegut mestre i pedagog que va deixar petjada en les tres poblacions on va exercir: la Roca del Vallès (1881-1882), el Vendrell (1883-1887) i Montblanc (1887-1915). La seva llarga trajectòria professional es va assentar sobre tres pilars en què alhora fonamentà la seva vida: la música, la poesia i la fe. Ha estat el patriarca d’una nissaga que arriba als nostres dies, hereva de la seva sensibilitat pel coneixement, la llengua i la música. Aquest estudi dona a conèixer la gran família Bayer, un exemple de perseverança, treball i esforç, que des del segle XIX ha nodrit el país de mestres, secretaris d’ajuntament, poetes i músics.
Diumenge 11/12/22 a les 12h Museu Comarcal de la Conca de Barberà Carrer de la Josa, 6 43400 Montblanc
Aquest darrer estiu vam fer una ruta en bici per la costa asturiana de Llanes a Gijón. Ens vam emportar un paquet per poder fer una fabada asturiana. I ara que ja ha començat el fred ja ve més de gust cuinar-la i sobre tot tastar-la.
Les fabes han quedat amagades sota la carn i el caldo. Estan boníssimes
Us adjunto la recepta per si em voleu acompanyar…
Ingredients: 500 g de fabes 2 xoriços asturians 2 botifarretes negres (morcillas asturianas) 150 g tall de porc 1,250 l d’aigua freda safrà llorer 1 gra d’all oli d’oliva OVE sal
Preparació: Poseu el fabes en remull entre 12 i 18 hores amb aigua mineral freda en un cossiol, controleu que no es quedin sense aigua. Un cop hidratades, escorreu-les i poseu-les a l’olla de pressió amb la fulla de llorer, el gra d’all i l’oli d’oliva OVE. Afegiu-hi 1 litre d’aigua mineral fins que quedin cobertes i poseu l’olla a foc mitjà. Aneu retirant l’escuma que aparegui a la superfície. Quan comencin a bullir heu d’espantar les fabes afegint-hi una mica d’aigua freda per trencar el bull. Porteu les fabes altre cop a ebullició. Aquesta acció l’heu de repetir fins a tres vegades. Amb això ha haureu afegit els 250 ml d’aigua restants. Afegiu el tall de porc, les butifarretes i els xoriços. Tapeu l’olla i quan arribi a la segona anella, reduiu el foc i deixeu-les coure uns 15 minuts. Passat aquest temps apageu el foc i retireu l’olla sense obrir-la. Quan l’olla hagi perdut la pressió podeu obrir-la i afegeiu el safrà i la sal, deixeu-ho bullir tot durant 5 minuts més amb l’olla oberta. Retireu les carns de l’olla i talleu-les a trossos, i serviu un tall de cada al plat junt amb les fabes.
S’ha mort el cantant cubà Pablo Milanés a setanta-nou anys.
El cantant cubà Pablo Milanés s’ha mort aquesta matinada a setanta-nou anys a Madrid després de ser hospitalitzat per una malaltia oncohematològica, segons que ha informat la seva oficina artística.
“Amb gran dolor i tristesa, lamentem informar que el mestre Pablo Milanés s’ha mort aquesta matinada del 22 de novembre a Madrid. Agraïm profundament totes les mostres d’afecte i suport, a tota la família i als amics, en aquests moments tan difícils. […] Romandrà eternament en la nostra memòria”, diu un comunicat difós a les xarxes socials.
Darrerament, es va començar a trobar malament, a causa de la malaltia que tenia d’ençà d’uns quants anys. De fet, s’havia traslladat a Madrid a la fi de 2017 per a rebre un tractament que a Cuba és “inexistent”, ha recordat la seva oficina. Després de la darrera hospitalització, es va trobar obligat a cancel·lar concerts, entre els quals els de Pamplona, Ciutat de Mèxic i Santo Domingo.
Milanés, nascut a la ciutat cubana de Bamayo el 24 de febrer de 1943, és guanyador de dos Grammy Llatins (2006) i una estatueta a l’Excel·lència Musical (2015).
Alguns dels seus grans èxits van ser cançons d’amor com “Yolanda”, “El breve espacio” i “Ámame como soy”, tot això conjugant gèneres i sonoritats que anaven de la tradició a la modernitat i abastaven el jazz, la rumba i el bolero cubà.
Esto no puede ser no más que una canción Quisiera fuera una declaración de amor Romántica sin reparar en formas tales Que ponga un freno a lo que siento ahora a raudales
Te amo Te amo (Eternamente te amo)
Si me faltaras no voy a morirme Si he de morir quiero que sea contigo Mi soledad se siente acompañada Por eso a veces sé que necesito
Tu mano Tu mano (Eternamente tu mano)
Cuando te vi sabía que era cierto Este temor de hallarme descubierto Tú me desnudas con siete razones Me abres el pecho siempre que me colmas
De amores De amores Eternamente de amores
Si alguna vez me siento derrotado Renuncio a ver el sol cada mañana Rezando el credo que me has enseñado Miro a tu cara y digo en la ventana
La catifa voladora 