
Fotografies Lluís Rius – agost 2025

L’illa disposa d’una personalitat molt marcada, herència de la seva insularitat. Una geologia molt castigada i força diferent a les bètiques insulars.
Les festes tradicionals sónn particularíssimes, els cavalls són l’eix central. L’acte del jaleo emocionant.
Per rematar, la seva historia talaiòtica. Una civilització perduda, de tradició megalítica monumental, cosa mai vista, sense precedents mediterranis que et deixen bocabadat.
Aquesta illa no deixa de sorprendre.
Text i fotografies Lluís Rius – agost 2025

La festa de Sant Climent ha estat una sorpresa, pensava que la festa dels cavalls era únicament per Sant Joan a Ciutadella.
Les festes majors a Menorca el cavall i caixers (jinets) en son els protagonistes. Una obertura solemne amb flabiolaria i tamborí al sortir de l’església.
Els caixers vestits per l’ocasió amb una elegància napoleònica amb corbatí, levita de frac i capell de caixer. Els cavalls són mascles i autòctons de Menorca. La participació de les dones com a caixeres és permesa (a Ciutadella no pas). Aquestes presenten una elegància medieval, sovint amb el cabell ben recollit.

El “jaleo” és l’acte més emotiu i visual, provocant l’alçada del cavall a dues potes, fortament inclinat amb la participació del jovent del poble fent de contraforts al jinet. Tot plegat, amenitzada per una banda de joves músics de jotes i pasodobles. Una festa desconeguda per Ernest Heminway que ben segur l hauria inspirat.

Text i fotografies Lluis Rius
Finalment he aconseguit fer esculpir l’any que van construir el molí de Sant Jordi. Aquest és, ni més ni menys, el 1861 just un segle abans que naixéssim els actuals propietaris.
Agraiexo la feina feta per Joan Mateu, Mateuet, que sota un sol de justícia i una calor abrusadora va gravar el 1861 sobre la clau de volta de l’arc de la porta. I gràcies, també a tots els que vau participar en l’esdeveniment: Àngels, Sergi, Eli i Santiago: aguantant l’escala, fent fotografies i animant al picapedrer.

Algunes curiositats d’aquest nombre
1861 és un nombre primer, el 284è primer, els seu revers 1681 és un quadrat perfecte: 412, i 1861 és la hipotenusa del triangle rectangle de catets 30 i 31.
La suma dels seus dígits és 16 i per tant 7.
És l’any que van néixer l’any Rabindranath Tagore i Santiago Rusiñol. I aquest mateix any va esdevenir-se la unificació d’Itàlia per part de Victor Manuel II, i l’inici de la Guerra Civil estatunidenca, a més Licoln fou escollit president.
A Barcelona va ser l’any que es va incendiar per primera vegada el Gran Teatre del Liceu, just 14 anys més tard de la inauguració.
La cultura talaiòtica m’ha sorprès positivament. La seva insularitat ha fet d’aquesta civilitat un món apart.
Unes construccions de culte d’una robustesa lítica impressionant, de fet, les zones de creença aparenten molta complexitat religiosa vinculada probablement amb el cicle solar, confirmar el temps de sostici era importantíssim per programar la sembra.
Algunes construccions recorden pilars i capitell sostanent per bigues i lloses lítiques. El “talaiot “(pilar i carreu al damunt) es cosa mai vista. Una forma “T” d’una robustesa absoluta. Una cultura agrícola i ramadera, curiosament els recursos marins no eren cosa d’aquest poble. Tot plegat m’ha deixat impressionat.
Text i fotos Lluís Rius 13/8/2025

Un eclipsi solar total s’esdevé quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i projecta una ombra sobre la Terra que bloca totalment la llum del Sol en algunes zones. Això no s’esdevé gaire sovint, i encara menys en les zones habitades del planeta, tenint en compte que la Terra té un 70% de la superfície coberta d’oceans. Però el 12 d’agost de 2026, els Països Catalans rebrem un regal caigut del cel: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes.
alta un any, però hi ha gent de tot el món que fa mesos que ha reservat allotjament per a no trobar-se sense lloc, perquè els Països Catalans seran dels pocs indrets del planeta on es podrà veure l’eclipsi en perfectes condicions. Les autoritats ja s’han començat a coordinar per a gestionar el “tsunami” que s’acosta, en paraules de Joan Anton Català, divulgador científic especialitzat en astronomia i astrofísica. En aquesta entrevista, destaca la importància de planificar com més aviat millor què voldrem fer el 12 d’agost de 2026, per a assegurar-nos que podrem gaudir plenament d’aquest espectacle únic i irrepetible. Perquè no hi haurà cap eclipsi com aquest a casa nostra fins l’any 2180.
—Per què serà tan extraordinari l’eclipsi solar total del 12 d’agost de l’any vinent?
—Un eclipsi de sol total passa molt poques vegades en zones habitades. Normalment, com que la superfície del nostre planeta és coberta en un 70% per oceans, el recorregut de l’ombra de la totalitat passa per oceans o per llocs de difícil accés dels continents. De manera que quan passa per llocs molt habitats i amb infrastructures de comunicació, es converteix en un espectacle mundial. D’ençà de l’any 2017, en què hi va haver el primer gran eclipsi nord-americà, seguit del del 2024, aquests esdeveniments s’han fet virals. Hi ha moltíssima gent pendent d’aquests eclipsis per les xarxes socials.
—Però, es poden enregistrar amb els mòbils? Es percep igual que a ull nu?
—Sí, es pot enregistrar, però no hi ha res que es pugui comparar a viure un eclipsi solar amb la nostra mirada, de manera directa. És l’únic moment que et pots treure la protecció, per cert. Aquell moment és fantàstic, no hi ha res que iguali contemplar això a ull nu. Primer, no hi ha cap instrument que iguali la capacitat que tenen els ulls d’adaptar-se a condicions diverses d’il·luminació o agafar l’amplitud d’una escena; segon, el cervell treballa coordinadament amb tots els nostres sentits. No tan sols tenim la vista: notarem la baixada de temperatura, les cigales i els ocells pararan de cantar, veurem gats i gossos i més animals completament despistats, se’ns posarà la pell de gallina… És a dir, tindrem un seguit de sensacions que crearan un record inesborrable dins el nostre cervell. I això no ho pot captar cap càmera. A més, et fa sentir connectat amb tota la gent que hi ha amb tu observant el moment, és com una comunió col·lectiva, perquè tothom té les mateixes emocions que tens tu. És com un recordatori que tots som humans, que al final tots som iguals, per moltes diferències que vegem, i que estem connectats en un moment que és efímer.
—Així doncs, durant aquest minut aproximat que dura l’eclipsi total es fa de nit?
—Es diu que el dia es torna nit, però és una nit especial. És una llum que tampoc no és la llum fosca de la nit. Baixa moltíssim la il·luminació, la temperatura cau, t’has d’abrigar tot i ser l’agost –això ens va passar el 2017 als Estats Units, i érem al desert. Observes canvis al teu entorn. Per exemple, apareixen al cel els estels més brillants o els planetes visibles –els que hi haurà seran Venus i Júpiter–, i més objectes com els estels.
../..
Els Lluis, comparteix les imatges de la lluna plena d’agost: només apta per Llunàtics.

Obre la finestra
i deixa que la lluna plena
acaroni la teva pell.
Deixa que t’acompanyi els somnis
i no tanquis els ulls, per poder-la fruir
que la seva llum et transporti
a llocs onírics desconeguts,
que el seu influx et faci més gran,
més jove, més forta, més feliç.
Deixa que et sedueixi
que t’embolcalli, que et prengui
que et faci l’amor de manera pausada,
que et penetri des dels peus
fins a l’últim punt de l’enteniment,
i si pot ser, encara més enllà.
I després, quan l’orgasme et relaxi els músculs,
observa-la, i veuràs com somriu,
com et mira amb els ulls negres
assedegats d’amor i desig.
Quim Ponsa
Oculto tras un velo transparente,
vive en mis sueños, es constante,
se muestra visible y recurrente,
acecha pensamiento acuciante.
Audaz en revelarse cambiante,
aún en el olvido, es presente,
proyecta una imagen radiante,
sigiloso avanza hacia el frente.
En la oscura luz deslumbrante,
imprevisible, es sorprendente,
cercanía que resulta distante,
voraz se apodera de mi mente.
Rafael Moreno Guardado
01-07-2025
VilaWeb – 1/8/25 – Jordi Badia i Pujol
Repassem una colla de mots de forma semblant però de significat diferent comparant català i castellà i català i anglès
L’evolució dels mots és un fenomen molt interessant, ple de sorpreses. En aquesta secció hem parlat, per exemple, de mots catalans que tenen origen curiós. I també hem parlat de mots que volen dir coses diferents en un dialecte i en un altre.
Aquest fet el veiem també comparant llengües, de manera que trobem un mot que en català té un significat i en francès, o en anglès o en castellà, en té un altre. D’aquests mots se’n diuen falsos amics, perquè tot sovint són fonts de confusió.
Tot seguit veurem trenta falsos amics: quinze comparant el català i el castellà i quinze comparant el català i l’anglès.
El verb espanyol acostarse vol dir ficar-se al llit, anar-se’n al llit, gitar-se o colgar-se. En canvi, acostar-se és acercarse en castellà.
Allò que en castellà es diu ampolla no és una ampolla sinó una butllofa o una bòfega. La nostra ampolla es diu botella, en castellà. I, compte: la frase feta levantar ampollas no vol dir ni aixecar ampolles ni aixecar butllofes, sinó irritar, tocar el voraviu, fer bullir la sang, aixecar polseguera…, segons el matís.
Fa quaranta anys es va fer coneguda una anècdota periodística. A un jugador del FC Barcelona de l’època, que encara no entenia gaire bé el català, li van demanar com tenia la cama i va entendre que li demanaven com era el llit (vegeu-ho en vídeo). Una típica confusió de falsos amics. La cama castellana, efectivament, no fa referència a una cama, sinó a un llit. I la nostra cama en castellà es diu pierna.
El cereal que en castellà es diu cebada no es correspon pas amb la nostra civada, sinó amb l’ordi. I la civada catalana en castellà es diu avena. En alguns bars –potser us hi heu trobat– s’ha d’insistir perquè et diuen que de llet de civada no en tenen, i sí que en tenen. Expliqueu-vos, que convé que se sàpiga aquesta diferència.
Quan en castellà diuen colgar no volen pas dir colgar, sinó penjar. El nostre colgar en castellà és enterrar o sepultar. I el nostre colgar-se, com ja hem vist, acostarse.
Molta atenció perquè quan en castellà diuen escoltar no volen pas dir escoltar, sinó escortar, és a dir, acompanyar per protegir. L’escoltar català és escuchar en castellà.
L’ocell que en castellà s’anomena garza no és pas una garsa, sinó un agró o bé un bernat pescaire (en castellà, garza real). La nostra garsa en castellà és una urraca.
Cal anar molt amb compte amb aquests falsos amics. Quan en castellà es diu golfa no es fa pas referència a la part alta de la casa, sota teulada, sinó que és un terme col·loquial que vol dir meuca, prostituta, i també poca-vergonya o persona deshonesta. La nostra golfa en castellà es diu desván.
Si sentiu en castellà llevarse no vol pas dir alçar-se del llit, sinó emportar-se, endur-se. El català llevar-se és levantarse de la cama en castellà.
No confonguem la nostra manxa amb la mancha castellana, que vol dir taca. La manxa catalana es diu fuelle en castellà.
En castellà, paño no vol dir pany, sinó drap. El nostre pany (de la porta) es diu cerradura en castellà.
Quan en castellà es diu que una cosa és rentable, no vol dir que es pot rentar (com seria en català), sinó que és rendible. El nostre rentable és lavable en castellà.
El castellà tasca no té res a veure amb el mot català escrit igual, sinó que vol dir taverna. La nostra tasca es diu tarea en castellà.
Encara que molta gent ho digui malament, el castellà trepar no es diu igual en català, sinó que vol dir enfilar-se o grimpar. En català, trepar vol dir fer forats (en castellà és taladrar).
El verb castellà tumbarse no es correspon amb el nostre tombar-se, sinó que en català vol dir ajeure’s (o ajaure’s). Quan nosaltres diem tombar-se en castellà es diu volverse o darse la vuelta.
Quan en anglès es diu actually no es vol dir actualment, sinó de fet, en realitat. Si volem dir actualment en anglès podem dir, per exemple, at present o presently.
Un billion en anglès són mil milions, no pas un bilió. Alguns diccionaris diuen que en l’anglès britànic encara vol dir un bilió, però és un ús ja antiquat. El nostre bilió en anglès és trillion.
L’anglès deception no vol dir decepció, sinó engany. I la decepció, en anglès, es diu disappointment.
Quan en anglès diuen eventually no volen dir eventualment, sinó finalment, fet i fet, al capdavall. Per dir eventualment en anglès s’ha de dir possibly o occasionally.
L’anglès evidence no es correspon amb el català evidència, sinó que vol dir indici, prova. Per a dir evidència (qualitat d’evident) en anglès se sol emprar obviousness.
L’anglès exciting té un significat més ampli que el català excitant i es fa servir sobretot amb el significat d’apassionant o emocionant. El nostre excitant es pot traduir per exciting, però també –quan és un nom– per stimulant.
L’anglès exit no l’hem de traduir per èxit, sinó per sortida o eixida. De fet, tant l’anglès exit com el català eixir provenen del verb llatí exire. El nostre èxit se sol traduir per success (i tinguem en compte que succés –amb aquest significat– també és un nom català).
L’adjectiu anglès genial es correspon amb amable, afable, simpàtic, però no pas amb el català genial, que en anglès seria brilliant, of genius, great…
Quan en anglès diuen injury no fan referència a una injúria, sinó a una ferida o lesió (o bé, segons el context, a un dany, a un perjudici). La nostra injúria en anglès és abuse o insult.
Si un anglès diu library no vol pas dir llibreria, sinó biblioteca. Una llibreria en anglès és una bookshop o bookstore.
Heus ací uns falsos amics que ens poden fer la guitza. El verb anglès to molest no vol dir molestar, sinó agredir sexualment (o abusar o assetjar sexualment). El català molestar en anglès és to bother o to disturb.
Una confusió habitual s’esdevé amb l’anglès physician, que no vol dir pas físic, sinó metge. En anglès, un físic és un physicist.
L’adjectiu anglès sensible no vol dir sensible, sinó assenyat, prudent, discret. Si volem dir sensible en anglès hem de dir sensitive.
Un suburbi, en català, és, generalment, un barri perifèric pobre. En canvi, un suburb anglès sol designar un barri dels afores o una zona residencial. És a la perifèria, sí, però més aviat benestant. Els barris pobres, en anglès, són slums (o bé inner cities).
L’anglès traduce no és pas traduir, sinó calumniar o difamar. Quan volen dir traduir fan servir el verb to translate.
La idea d’aquest article fou del company de feina Enric Galli.

Ja tenim cercador català i no cal googlejar mai més.
Trobo: Cercador que proporciona els millors resultats possibles en català.