El passat 26 de gener va fer 100 anys del naixement de l’actor Paul Newman, una de les grans estrelles del cinema. Xavier Cazeneuve ha fet un recorregut per algunes de les millors pel·lícules en què va actuar, aturant-se en les seves bandes sonores, dins del programa Tots els matins del món a Catalunya Música. Aquí la selecció:
1954: El calze de plata, dirigida per David Sabille i banda sonora de Franz Waxman 1958: La gata sobre la teulada de cinc, dirigida per Richard Brooks i banda sonora de Charles Wolcott 1960: Èxode, dirigida per Otto Perminger i banda sonora d’Ernst Gold 1961: El vividor, dirigida per Robert Rosen i banda sonora de Kenyon Hopkins 1966: Cortina esquinçada: dirigida per Alfred Hitchock i banda sonora de John Adison 1968: Raquel, Raquel, dirigida per Paul Newman i banda sonora de Gerome Moros 1969: Dos homes i un destí, dirigida per George Roy i banda sonora de Burt Bacharach 1973: El cop, dirigida per George Roy i banda sonora de Marvin Hamlish 1974: El colós en flames dirigida per John Guillermin i banda sonora de John Williams 1981: Veredicte final dirigida per Sidney Lumet i banda sonora de Johnny Mandel 1986: El color dels diners dirigida per Martin Scorsese i banda sonora de Robbie Robertson 2002: Camí a la perdició dirigida per Sam Mendes i banda sonora de Thomas Newman
Extret de VilaWeb 23.12.2023 – Jordi Badia i Pujol
Sabeu d’on procedeix el mot “cantimplora”? I “festuc”? I “xafarder”? I “somiatruites”? · Fem un viatge per la història de la llengua, tot parlant de l’origen singular de deu mots
L’etimologia, la ciència que estudia l’origen dels mots, és un camp apassionant per a algú que estimi la llengua. Sortosament, els catalans tenim aportacions magnífiques en aquest àmbit, com les de Germà Colón, Antoni M. Alcover, Francesc de Borja Moll i, sobretot, Joan Coromines, que van dedicar bona part de la vida a fer recerca per escatir d’on provenen les nostres paraules. És clar que no sempre se’n van sortir. Mots com ara clenxa –o atrotinat, o esbarriar– tenen un origen prou incert, per bé que els nostres savis hi solen donar una explicació, ni que sigui especulativa.
Us presentem les històries breus de deu mots, a partir de la recerca documentada i exposada en el gran Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Andròmina
Una andròmina és una cosa inútil, que fa nosa. Però en alguns indrets del País Valencià també vol dir ‘qüestió intricada i embullada’ o bé, en plural, ‘enganys, mentides, embolics’. Doncs l’etimòleg Joan Coromines ens diu que aquest darrer és el significat originari. I creu que procedeix del nom del personatge mitològic Andròmeda, que la gent identificava amb quelcom meravellós, fantàstic, irreal. L’ampliació de significat –de ‘engany’ a ‘trast inútil’– roman en el misteri.
Bellugar
Antigament, en compte de bellugar es deia bullegar o bulligar, formes més acostades al terme llatí originari: bullicare, que vol dir ‘borbollejar’, és a dir, ‘posar-se un líquid en ebullició’. Abans d’agafar el significat actual de ‘moure, desplaçar’, havia volgut dir, específicament, ‘moure’s agitadament, intensament’. Si pensem en derivats com ara belluguet i bellugadís ho entendrem més bé. El verb francès bouger i l’italià bulicare tenen la mateixa procedència i un significat semblant.
Cantimplora
Diu Joan Coromines que el mot cantimplora prové de canta i plora, “a causa de la remor que fa la cantimplora quan degota”. La forma antiga era cantiplora, sense la ema, i ja la trobem emprada per Jaume Roig a Spill (del 1460). Segons que sembla, el nom espanyol cantimplora procedeix del català, igual com la forma italiana, avui en desús. En canvi, la chantepleure del francès antic és independent, paral·lela a la catalana.
Festuc
Als diccionaris conviuen els termes sinònims festuc (forma preferent) i pistatxo (forma secundària). I, encara que sembli impossible, tots dos tenen el mateix origen. Festuc prové de l’àrab fustaq, que, al seu torn, procedia del grec pistákion. I pistatxo prové de l’italià pistacchio, que procedia també del grec pistákion. En català és molt més antic festuc, documentat el 1239, que no pas pistatxo, escrit per primera vegada el 1839. Hi ha qui dubta que pistatxo vingui directament de l’italià, perquè si fos el cas es pronunciaria pistàquio, i no pas pistatxo, forma que fa pensar que l’espanyol s’hi va interposar.
Jas!
Heus ací una interjecció prou viva encara al País Valencià i a les Illes Balears. A cavall dels segles XIII i XIV, el barceloní Jafudà Bonsenyor va escriure: “Dixeren a la rata: ‘Jas un morabatin e porta aquesta carta al guat’”. I el gat, viu i sorneguer, va respondre: “El preu és bo, mas lo viatge perillós.” El mot jas, que es fa servir en contexts variats però sempre per a oferir alguna cosa, té l’origen en el llatí habeas, que vol exactament això: ‘tingues’. Coromines explica que aquest habeas va evolucionar fins a vias i en acabat a ias, que es va consonantitzar en jas. Al País Valencià s’ha estès molt la variant nyas!
Nòmer
A Mallorca i Menorca, al costat de “Com et diuen?”, es fa servir també “Què noms?”. El verb nòmer podríem dir que és fruit d’una mala interpretació. Antigament, es feia servir la locució haver nom (amb el significat de ‘tenir nom’, ‘anomenar-se’). La pregunta “Què ha nom?” (“com es diu”, “com li diuen”), a còpia d’usar-se, es va acabar pronunciant “Què nom?” (amb vocal neutra: Que nom?). I ací és on va sorgir la confusió: la gent va acabar interpretant la paraula “nom” d’aquesta pregunta com si fos un verb i el va començar a conjugar: “Què nom”, “Què noms”, “Què nomia”… I així va néixer el verb nòmer.
Somiatruites
Que somiatruites prové de “somiar truites” no és cap secret. Però no us heu demanat mai per què ho diem? És a dir, per què, justament, hem de somiar truites i no una altra cosa? Ni el diccionari de Coromines ni l’Alcover-Moll no ens en donen resposta. El cas és que si el 1892 (a La febre d’or, de Narcís Oller) trobem escrit per primera vegada somíatruytas, ja per aquella època –segons els refranyers– circulava la dita Qui té gana, somia truites, una dita molt entenedora i que, potser, va donar origen al nostre somiatruites.
Treballar
Per més que diguin que treballar dignifica l’home, és totalment demostrat que aquest verb prové del llatí vulgar *tripaliare, que deriva de tripalium, nom d’un instrument de tortura compost per tres pals. És a dir, que treballar és una tortura, vaja! Com ens recorda Coromines, treball, en català antic –i encara avui–, tenia també el significat de ‘dolor, pena, sofriment’. I això s’ha mantingut en locucions com ara veure’s en treballs o penes i treballs. De la idea de ‘patir’ es va passar a la de ‘esforçar-se’ i, finalment, a la de ‘obrar, fer feina’.
Xafarder
Sou dels qui pensen que xafarder és un mot manllevat del castellà? Doncs es veu que és el castellà que l’ha copiat del català. Coromines diu que xafarder és documentat d’ençà del 1888, però de fet ja apareix en una obra del 1878 de Joan Pons. Sembla que prové de safareig, més ben dit de safaretger, que va passar a xafartger i, finalment, a xafarder. La relació de significat és òbvia: els safareigs públics eren un lloc on predominaven el xivarri i la xafarderia.
Xandall
Per acabar, una curiositat de l’etimologia francesa: l’origen del mot xandall. Al segle XIX, el mercat de Les Halles, al centre de París, funcionava a ple rendiment, amb parades de tota mena. S’hi destacaven els venedors de verdura, que hom anomenava marchands d’ail (‘venedors d’all’). Doncs vet ací que la peça de punt amb què es vestia un marchand d’ail es va començar a anomenar amb aquest nom, però escurçat: chandail, que és el nom que s’ha exportat. Recordeu, doncs, que en català no és xàndal, sinó xandall.
D’oest a est, es podran veure Saturn, Venus, Júpiter i Mart a simple vista
Extret de VilaWeb 20/1/2025
A partir d’avui es podrà veure al cel del vespre un fenomen espectacular: sis planetes del sistema solar en línia recta, com si estiguessin alineats. Efectivament, semblarà que ho estiguin, tot i que tan sols serà un efecte òptic. Els planetes sempre apareixen al llarg d’una línia al cel, però és poc comú de veure quatre planetes brillants o cinc alhora. Això que fa aquest fenomen tan especial. I no és tot: el 28 de febrer, Mercuri s’afegirà als altres planetes, i se’n podran veure set d’alineats al cel. Això és tan poc comú, que no tornarà a passar fins el 2492.
Gener, un mes especial per a l’observació planetària
Avui, els planetes seran molt ben emplaçats en un mateix costat del Sol, de manera que els podrem veure alhora. D’oest a est, a simple vista observarem Saturn, Venus, Júpiter i Mart. Urà i Neptú tan sols seran visibles amb l’ajuda d’un telescopi.
Aquesta “alineació planetària” es pot veure durant tot el mes de gener, però a l’hemisferi nord, avui serà el millor moment per a observar-ho. Per gaudir del fenomen, caldrà esperar que es pongui el sol. Segons els experts, entre les 20.30 i les 23.30 serà la millor franja per a buscar els planetes al cel. Primer es veuran Venus, Saturn i Neptú, i després Júpiter i Urà, seguits de Mart, just abans de l’alba.
Tot i que l’alineació visual de tots sis planetes (quatre a ull nu) tindrà el moment de màxima observació aquesta nit, el mes de gener ofereix un espectacle astronòmic constant. Concretament, a mitjan gener (17 i 18 de gener) Venus i Saturn van arribar a l’acostament màxim. Això vol dir que al voltant d’aquests dies se’ls ha pogut veure més a prop que mai, malgrat que realment són a centenars de milers de quilòmetres en l’espai.
Una altra dada important és que Mart es col·locarà durant tot el mes de gener exactament al costat oposat de la Terra respecte del Sol. És a dir, que serà el moment en què serà més a prop del nostre planeta i, per tant, es veurà més gros i brillant. Aquesta “oposició” de Mart respecte de la Terra passa, aproximament, cada dos anys.
28 de febrer, un dia apoteòsic
Però el moment més espectacular encara ha d’arribar. Serà el 28 de febrer, moment en què es podran veure set planetes del sistema solar en línia, atès que Mercuri s’afegirà als altres sis que ja haurem pogut observar. És tan poc comú presenciar un moment com aquest, que no es tornarà a repetir fins el 2492. Aquest fenomen es podrà veure durant pocs dies; a tot estirar, serà visible del 25 de febrer al 2 de març, segons el punt del planeta en què s’observi el cel. Mercuri tan sols s’alinearà un grapat de dies, perquè, a principi de març, al costat de Saturn i Neptú, ja serà massa prop del Sol per a ser visible.
El perquè del fenomen
Els vuit planetes principals del sistema solar orbiten al voltant del Sol en el mateix pla, i tots a diferents velocitats. Mercuri, el planeta més a prop del Sol, completa una òrbita (equivalent a un any per al planeta) en 88 dies. A l’altre extrem, hi ha Neptú, que triga 60.190 dies, uns 165 anys terrestres, a completar una volta al Sol.
Les diferents velocitats dels planetes fan que, a vegades, uns quants es trobin aproximadament alineats al mateix costat del Sol. De la Terra estant, si les òrbites s’alineen correctament, podem veure uns quants planetes alhora al nostre cel nocturn.
🎭 Un déu salvatge de Yasmina Reza 📅 Diumenge 16 de març 2025 ⏰ 17.30 📍 Teatre Goya – Joaquín Costa, 68 – 08001 Barcelona (Zona Pl. Universitat)
💰El preu de l’entrada és de 22,5€ A partir d’avui i fins el 17/2 pots fer el pagament de les localitats que has reservat a través del Bizum 644744964. Si aquest sistema de pagament no et va bé contacta directament amb mi i concretem com fer -ho.
Recorda que pots fer extensiu aquest missatge a familiars i amics.
Moltes gràcies Violant Martí 644744964
Un déu salvatge de Yasmina Reza Direcció: Pere Arquillué Actors: Pere Arquillué, Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet.
Una àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana.
Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant de relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada. Un déu salvatge és una de les obres clau de Yasmina Reza. Èxit automàtic des de la seva estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre ells el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà, i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.
Per anar fent boca, t’adjunto l’enllaç de l’entrevista que li va fer en Xavier Graset, al programa la Selva. No he vist mai a l’Arquillué tant simpàtic i distès, està fantàstic!
Porta: obertura practicada en un mur o en una paret exterior, des de terra fins a una alçària convenient que permeti com a mínim el pas de persones i, per tant, l’accés a un edifici.
Seguim amb un nou vídeo de Carles Porta i Xavier Porta.
Segons la mitologia grega, les moires o parques són tres germanes filadores que representen el destí, la durada i avenir de la vida dels humans mitjançant un fil.
Cloto és la que asseyala el destí des del moment del naixement i se la representa filant un fil.
Làquessi és la que medeix el fil de la vida i el va debanant-lo mentre dura la via. És la responsable de les casualitats.
Àrtropo és la que determina el moment de la mort i talla el fil de la vida. Durant la vida assenyala l’avenir.
Us recomano el llibre L’amor et farà immortal de Ramon Gener. A través dels relats fa un viatge en companyia de les tres moires gregues del destí, les filadores Cloto, Làquesis i Àtropos que tenen cura del fil de la vida fins que les tisores d’or d’Àtropos el talla. Amb les moires fent-li llum, Ramon Gener travessa el temps i l’espai per trobar-se amb grans herois grecs i grans figures de la música que, com ell i tot mortal, s’enfronten a la mort i a l’embull de sentiments que es desencadenen, a vegades fent ben difícil la vida de cada dia.
Peter Yarrow, un dels pares de Puff el drac màgic,
Publicat el 8 de gener a Catorze 14, cultura viva
Peter Yarrow, el cantautor integrant del trio nord-americà Peter, Paul and Mary, ha mort als 86 anys per un càncer de bufeta. Yarrow, que també va destacar com a activista polític i que es va convertir en una icona del progressisme, va ser coautor de Puff, the Magic Dragon, que el Grup de Folk va adaptar en català com a Puff, el drac màgic.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l’estimava molt, es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar un viatge molt llarg. Volien anar a veure món, travessant el mar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Quan hi havia tempesta s’ho arranjaven molt bé: enfilant-se a la cua d’en Puff, vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas. I quan Puff els va fer un crit, els pirates van callar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans, va conèixer altres jocs pel món que li van agradar tant.
Una nit molt grisa i trista el nen el va deixar, i els brams de joia d’aquell drac es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll, el drac es va allunyar. Semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar. I a poc a poc, molt lentament, se’n va tornar al fons del mar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee Little Jackie Paper loved that rascal Puff And brought him strings and sealing wax and other fancy stuff, oh!
Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee
Together they would travel on a boat with billowed sail Jackie kept a lookout perched on Puff’s gigantic tail Noble kings and princes would bow whene’er they came Pirate ships would lower their flags when Puff roared out his name, oh!
Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee
A dragon lives forever but not so little boys Painted wings and giant rings make way for other toys One grey night it happened, Jackie Paper came no more And Puff that mighty dragon, he ceased his fearless roar
His head was bent in sorrow, green scales fell like rain Puff no longer went to play along the cherry lane Without his life-long friend, Puff could not be brave So Puff that mighty dragon sadly slipped into his cave, oh!
Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee Puff, the magic dragon lived by the sea And frolicked in the autumn mist in a land called Honnah Lee
La remunta és una intervenció en una edificació ja existent. A partir del terrat s’afegeixen més plantes, la majoria de vegades sense tenir en compte l’estil preexistent.
Els amics Carles Porta i Xavier Porta em fan arribar alguns vídeos que han editat sobre aspectes arquitectònics de Barcelona que els interessa i sorprenen.
Què vol dir “Ninou”? El dubte més freqüent entre els jugadors del Què Sé Jo
Extret de VilaWeb- Jordi Badia i Pujol – 11.12.2024
Ninou és un mot avui dia poc usat que vol dir ‘Cap d’Any, primer dia de l’any’. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que, amb aquest significat, és un mot antic (un arcaisme), però el cas és que l’Alcover-Moll ens informa que és viu (o ho era el segle passat, quan es va elaborar el diccionari) a tot un seguit de comarques i indrets: l’Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès, el Gironès, les Guilleries, el Lluçanès, la plana de Vic i la vall d’Àneu.
D’on prové, el mot Ninou? L’etimòleg Joan Coromines ho explica clarament: ve de la construcció Dies Anni Novi (‘dia d’Any Nou’). Ell recorda també on es manté viu i on es va perdent: “Ninou és la forma que se sent ja pertot en català (avui antiquat en català central però encara viu en les comarques de tot el domini continental des de l’Empordà fins a Ribagorça i fins a València).” Ens informa que antigament es deia aninou, i que avui es diu encara aninò en aranès i aninovo en gallec.
El mot ninou, amb els anys, ha agafat més significats, sobretot el de ‘diners, llepolies, etc., que hom dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou’. Així mateix, és el nom d’una planta, anomenada també nadala i –segons l’Alcover-Moll– flor de narcís.
Aquest mot el trobem en obres de tots els temps. Segons Coromines, el primer testimoni escrit és de la Crònica del Cerimoniós (1330), però n’hem trobat un exemple de mig segle abans (1280), en un text anònim aplegat a la Història de la cultura valenciana: “E aquestes coses promes tenir e conservar d’açi a la festa de ninou”. A l’Espill de Jaume Roig (1460), hi llegim: “un cas estrany / en lo món, nou, / jorn de ninou / se esdevench”. Més modernament, el trobem en Joan Amades i Salvador Espriu, per exemple. O bé en Maria Barbal (Càmfora, 1993): “Te’n recordes, quan acompanyaves el teu germà a recollir Ninou? Tu ja eres una mossarda”; i Jaume Cabré (Senyoria, 1991): “Dia de Cap d’Any i Cap de Segle. Dia de la Solemnitat de la Mare de Déu i dia del Ninou.”
El mot ninou també apareix en refranys, com ara aquest, que ens forneix Manuel Sanchis Guarner: “Per Ninou, / tracte nou / i paga el sou”; i aquest altre, aplegat a l’Alcover-Moll: “Per Ninou, un pas de bou”, que segueix la sèrie de refranys referits a l’allargament del dia: “Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre…” Si voleu més refranys amb el mot ninou, recordeu que heu de consultar la Paremiologia catalana comparada digital, del gran Víctor Pàmies.
La catifa voladora 