Festa

Fotografia: LLuís Rius

FESTA

Avui només escric deliri 
i després la paraula amant, 
perquè aquest vers rimi amb brillant, 
i el primer amb l’adjectiu assiri. 

Ara aquí poso serenata; 
tal és el vers; avui només 
escric la paraula conjurés, 
i acabarà l’estrofa plata. 

Començo amb el teu nom Victòria 
i no continuo, que avui 
només escric els pronoms tu i 
Jo. Posa un mot que et plagui en òria. 

Amor, avui només t’escric 
per tal que escric rimi amb pessic.

Joan Brossa
(1919- 1998)
Dotze sonets a Victòria, 1957

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Poniendo un cielo bajo sus alas

Fotografia: Lluís Rius

Es de justicia entender, que se merece recibir, en equilibrio con aquello que es ofrecido,
es más sabio el buscar una suma de energías, que huir del polo opuesto, evitando,
una por otro lado, inevitable atracción.

Afectividad genuina acompasada con un mínimo compromiso que, sin quebrantar el ecosistema de nuestro otro, logre afianzar y elevar bilaterales lazos, haciendo frente común ante cualquier adversidad presente.

Ante un estado mental y físico, con signos de profundo desgaste, que sinceramente lamento, sólo espero no ser parte culpable, más al contrario y quizás intuyendo su otro mal,
me ofrezco cómo mágico ungüento.

Mi más ansiada meta surgió, siempre fijada en conocer esos guardados secretos, pero cómo poder ayudarle a sostener tremendos retos, cuándo tenderle mi mano le hacía emprender el vuelo, cuál pajarillo temeroso, desconocedor de mi desprendida y benévola intención.

Pensamientos positivos y sueños queriéndose compartir, ideas para poder crear y consensuar un marco relacional, que nos haga felices tanto antes, cómo durante y después de cada ansiado encuentro.

Fuertes sensaciones que graban una ruta en un corazón poeta, emociones que son combustible que alimenta los sueños, viajes por emprender que serán desgranados sobre un papel.

Mirando con emotiva ternura un limpio cielo, observando el devenir del que es un pronto vuelo, percibiendo con acertada intuición un renovado regreso, el batir de sus alas aceleran un latido, oculto en este pecho.

Rafael Moreno Guardado
08-07-2025

Publicat dins de Res meu tot amb tu | Deixa un comentari

Adeu a Diane Keaton

Avui toca dir Adeu a Diane Keaton: una altra musa del teatre i cinema que ha mort recentment (11/10/25) als 79 anys.

Diane Keaton va ser una actriu, directora i productora de cinema estatunidenca. Feu els seus primers passos en el món del teatre des de ben jove, a la dècada del 1960, i debutà a la pantalla gran el 1970 fins el 2024. Fou una dona que va trencar amb els prototips femenins de l’època i fins al final de la seva carrera va saber lliutar contra l’edatisme de les actrius.

Destacà com actriu de cinema en films com El Padrí i van seguir El dormilega, Annie Hall, on va guanyar l’Òscar a millor actriu, Buscant el Sr, Goodbar, Reds, El pare de la nòvia, El club de les primeres esposes, Quan menys t’esperes…

Però si hi ha una pel·lícula que he vist desenes de vegades és Misteriós assassinat a Manhatan (MMM), sola, acompanyada, en família, amb amics, a casa, al cinema, a la tauleta, en VHS, DVD, volant en avió… Diria que hi ha escenes i diàlegs que sé de memòria. Diane Keaton està fantàstica, envoltada de grans actors i un guió que sempre em sorprèn, avantatges de tenir poca memòria cinematogràfica 😉

Gràcies Diana pel teu art, pel teu somriure, per la teva sensillesa…

Publicat dins de Dones, Obituari | Deixa un comentari

Tornem al teatre: LA TRENA

🗓️ 20 de novembre de 2025
⏰ 20.30h
🎭 LA TRENA
🪶 Autoria: Laetitia Colombani 
©️Traducció i dramatúrgia: Cristina Genebat i Marta Marco
🎯Direcció: Clara Segura
🎭 Repartiment: Cristina Genebat, Marta Marco, Aida Oset, Clara Segura
📍 Teatre Goya (zona Pl Universitat-Barcelona)
-Barcelona)

💰El preu de l’entrada és de 23,70€
A partir d’avui i fins el 1/11 pots fer el pagament de les localitats que has reservat a través del Bizum 679 554 693 (Marta Parera).

Si vols reservar ja les entrades completa aquest formulari.

Si aquest sistema de pagament no et va bé contacta a través de garbells@cal.cat i concretem com fer -ho.


ℹ️ https://www.teatregoya.cat/ca/ex/la-trena/

Si vols contactar amb nosaltres pots enviar un correu a garbells@cal.cat

Recorda que pots fer extensiu aquest missatge a familiars i amics.

Cordialment

Violant Martí i Marta Parera
Voluntàries de Garbells de llengua

Publicat dins de Dones, Teatre | Deixa un comentari

Un bri d’esperança

En motiu de l’esperat fi de la Guerra a GazA – Palestina, un poema del poeta palestí Mahmud Darwish (Al-Birwa, oest de Galilea, 1941 – Houston, Texas, 9 d’agost de 2008).

Traducció de l’àrab de Nossayba Fellah Jfiri i Rachida Jfiri

A LA MEVA MARE

Enyoro el pa de la meva mare,
el cafè de la meva mare,
les carícies de la meva mare …
Dia a dia,
la infància creix en mi
i desitjo viure perquè
si moro, sentiré
vergonya de les llàgrimes de la meva mare.

Si algun dia retorno, fes de mi
adorn de les teves pestanyes,
cobreix els meus ossos amb herba
purificada amb l’aigua beneïda dels teus turmells
i lliga’m amb un floc dels teus cabells
o amb un fil de la vora del teu vestit …
Potser em converteixi en un déu,
sí, en un déu,
si aconsegueixo tocar el fons del teu cor.

Si retorno.  Fes de mi
llenya del teu foc encès 
o corda d’estendre al terrat de casa teva
perquè no puc sostenir-me
sense la teva oració diària.

He envellit. Torneu-me les estrelles de la infància
perquè pugui emprendre
amb els ocells petits
el camí de retorn
al niu on tu m’esperes.

إلى أمي

أحنُّ إلى خبز أُمي

وقهوة أُمي

ولمسة أُمي..

وتكبرُ فيَّ الطفولةُ

يومًا على صدر يومِ

وأعشَقُ عمرِي لأني

إذا مُتُّ،

أخجل من دمع أُمي!

خذيني، إذا عدتُ يومًا

وشاحًا لهُدْبِكْ

وغطّي عظامي بعشب

تعمَّد من طهر كعبك

وشُدّي وثاقي ..

بخصلة شَعر ..

بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..

عساني أصيرُ إلهًا

إلهًا أصير ..

إذا ما لمستُ قرارة قلبك !

ضعيني، إذا ما رجعتُ

وقودًا بتنور ناركْ ..

وحبل غسيل على سطح دارك

لأني فقدتُ الوقوفَ

بدون صلاة نهارك

هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة

حتى أُشارك

صغار العصافير

درب الرجوع ..

لعُش انتظارِك !

Publicat dins de Efemèrides, Museu al carrer | Deixa un comentari

Les nits en vetlla de Víctor Català

Extret de 14Catorze – Cultura viva

14 adagis de l’escriptora, que deia que «el voler, millor que l’eina, ajuda a fer bona feina»

“A Catalunya cada dia es moren paraules”. Dient això, Caterina Albert (l’Escala, 11 de setembre del 1869 – l’Escala, 27 de gener del 1966) es referia al fet que cada dia se n’anaven del món persones grans i que, amb elles, quedaven enterrades una colla de paraules. Per mantenir-les vives, l’escriptora, entre el febrer del 1957 i el gener del 1962, va escriure rodolins més didàctics que moralistes que s’han recollit al llibre Quincalla. En una de les seves llibretes diu ben clar el que pretenia: “agilitar el llenguatge i mantenir en plena vigència innombrables expressions castisses”. La majoria d’aquests adagis formen part de les llargues nits en vetlla de l’escriptora, que va viure al llit en els seus darrers anys de vida.

1. El qui s’avesa a mentir, de mentir no es pot desdir.
* s’avesa: del verb avesar-se, acostumar-se / desdir: no mantenir un costum, la promesa o la paraula donada.

2. Qui està sol, campa com vol.
* campa: de campar, viure, obrar amb llibertat.

3. Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà.
* Planejar només sense dur a la pràctica no condueix enlloc.

4. Sigui a cavall, o sigui a peu, sapigueu sempre on aneu. 

5. Qui es lleva tard i es colga de jorn, no du gaires pans al forn.
* colga al jorn: retirar-se de la feina abans d’acabar el jornal, anar-se’n al llit aviat (per similitud amb pondre’s el sol). Treballant poques hores no se’n guanyen.

6. Si et fan pujar a la figuera, almenys fes-hi una bona arreplega.
* Si has de fer un esforç, procura treure’n profit.

7. Amb els sonsos i els badocs no hi vulguis veres ni jocs.
* sonsos: mancats de vivesa, vitalitat; sense atractiu ni gentilesa / badocs: aturats, encantats / veres: veritat; ací en el sentit de relació, confiança.

8. El voler, millor que l’eina, ajuda a fer bona feina.
* La voluntat supera els mitjans.

9. No sempre el qui més se t’arrima és sempre el qui més t’estima.

10. Qui pot, mastega; qui no pot, renega.

11. Qui convenç, venç; qui venç, convenç.
* Amb raonament o oferint bon servei, hom es fa solvent.

12. Entre un i dos no us hi fiqueu vós.
* No és prudent d’intervenir en una baralla, en una disputa.

13. Si en el que és teu vols viure segur, no hi deixis manar els altres: mana tu.

14. Si ja tens un dia més, en el passat no has fet res?

Publicat dins de Català, Dones | Deixa un comentari

Paraules voladores: Papilio

Paraula d’Andorra: pitavola

Un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons, es refereix a la papallona (papilio). Per a qui en tingui curiositat, és el mapa 1530 que trobareu en el volum VII i també a Internet.  (https://aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2015/03/Mapa-1530.pdf)

Les respostes que van donar els informants d’Ordino i de Santa Coloma als encarregats de l’atles, durant l’elaboració de l’enquesta, van coincidir en una forma: ¿nom d’aquest insecte que vola i que té unes ales grans? Pitavola. L’enquesta es va fer el 1972, però la resposta d’Ordino es va obtenir el 1994 en una enquesta complementària. En qualsevol cas, pitavola és paraula d’Andorra. No es diu enlloc més. 

La Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana recull pitavola i la remet a la forma papallona. També pitavola apareix en el diccionari normatiu. Però, en canvi, no hi apareixen –ni en aquest diccionari ni a la Proposta ni a l’Atles– altres variants documentades com bitavola, pitivola, bitivola i vitivola. L’origen de pitavola és incert, però sembla que el verb volar hi deu tenir alguna cosa a veure. 

Mirant el mapa, aprenc el següent: que la forma més estesa a Catalunya és, efectivament, papallona (dit papaiona en alguns llocs de la Catalunya central i a tot Mallorca) i que també es deia –no sé si encara es diu– pampallola al Conflent, parpinyol al Rosselló i voliana i voliaina al Pallars, a l’Alt Urgell i a la Baixa Cerdanya.

Em crida la curiositat la paraula voliaina. Resulta que Xavier Rull, en el Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d’Andorra, recull voliaina amb el sentit que ja recull el diccionari normatiu: ‘volva’ (per exemple, de neu). Però la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana, de voliaina, no en diu res. 

Torno al mapa.

També em fa gràcia plampallola, al Baix Camp, i papallora a l’Alguer. Em fa encara més gràcia, per motius de llinatge, descobrir que les formes paloma i palometa es deien (i es diuen!) a molts llocs, sobretot de Tortosa en avall. Són les formes més esteses al País Valencià.

Aleshores passo a la informació complementària del mapa, que m’atrapa a l’acte. D’una banda, les papallones «de fora» tenen un nom diferent de les papallones «que volen per casa». Només aquestes últimes són papallones; les de fora són… papallanes, amb a. Ho van dir a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Ah, les papallones més petites tenen un nom més digne: són senyoretes.

David Paloma, article publicat a Culturàlia el 3/10/20

Publicat dins de Català, Etimologies | Deixa un comentari

Ha mort Jane Goodall

La dona que va canviar la nostra comprensió dels ximpanzés i de nosaltres mateixos.

Jane Goodall, la reconeguda primatòloga i conservacionista britànica el treball de la qual amb els ximpanzés a Tanzània va transformar la nostra comprensió dels animals i de nosaltres, va morir dimecres 1 d’octubre als 91 anys a Califòrnia.

Els descobriments com a etòloga de la Dra. Goodall van revolucionar la ciència i fou una defensora incansable de la protecció i la restauració del nostre món natural”, va informar l’Institut Jane Goodall.

Goodall va desafiar les normes científiques tradicionals al submergir-se al món dels ximpanzès que va observar i prendre mesures com donar-los noms en el lloc d’identificar-los per números.

Quan va arribar al Parc Nacional Gombe Stream, a Tanzània, només tenia 26 anys i no tenia formació científica. No obstant això, aconseguí guanyar-se la confiança dels primats, el que va donar lloc a importants descobriments.

Publicat dins de Dones, Obituari | Deixa un comentari

Adeu a Claudia Cardinale

El passat 23 de setembre ens va deixar Claudia Cardinale als 87 anys, una artista de cinema que va ser tot un símbol entre els anys 60-90. Dirigida pels grans Visconti, Fellini, Zefrelli, Leone… entre tants. Sempre va adoptar posicions polítiques marcades per idees progressistes i d’esquerra. Lluità sovint per causes lligades amb els drets de les dones i dels homosexuals, també va fer contribucions a moltes causes humanitàries.

Claudia Cardinale fou filla d’un enginyer italià instal·lat a Tunis. El francès era la seva llengua materna, i encara que sempre tingué la nacionalitat italiana, no va dominar veritablement l’italià fins que fou adulta. A causa del seu accent francès quan parlava italià, l’actriu va ser sistemàticament doblada a les seves pel·lícules fins a Vuit i mig. En la versió italiana original de la pel·lícula Il gattopardo, va ser doblada per Solveyg D’Assunta. I durant el rodatge Cardinale parlava francès en les escenes amb Delon, anglès amb Lancaster i italià per tot arreu.

Publicat dins de Dones, Obituari | Deixa un comentari

Tornem al teatre: ISIDORO

Ara ja us podem enviar els detalls de l’obra que us proposem per l’octubre de 2025

🗓️ Dimecres 22 d’octubre
⏰ 20hores
🎭 ISIDORO
🪶 Autoria i adaptació: Enrico Ianniello (a partir de la seva novel·la La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin) i Pau Miró
©️Traducció al català: Xavi Valls Guinovart 
🎯Direcció: Pau Miró
🎭 Repartiment: Enrico Ianniello
📍 Teatre Akadèmia (zona Francesc Macià-Barcelona)

💰El preu de l’entrada és de 16€
A partir d’avui i fins el 12/10 pots fer el pagament de les localitats que has reservat a través del Bizum 679 554 693 (Marta Parera).

Si vols reservar ja les entrades completa aquest formulari.

Si aquest sistema de pagament no et va bé contacta a través de garbells@cal.cat i concretem com fer -ho.


ℹ️ https://teatreakademia.cat/espectacle/isidoro/

Si vols contactar amb nosaltres pots enviar un correu a garbells@cal.cat

Recorda que pots fer extensiu aquest missatge a familiars i amics.

Cordialment

Violant Martí i Marta Parera
Voluntàries de Garbells de llengua

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari