La catifa voladora

Monument al terrós de sucre a Dacice auns 170 km de Praga

L’any 1841 l’esposa de l’empresari txec d’origen suís Jakub Kryštof Rad estava tallant pa de sucre en parts més petites i es va tallar amb el ganivet. Aleshores li va suggerir al seu marit que com a director de la refineria de Sucre de Dačice a Moràvia fes alguna cosa per obtenir sucre en cubets.

Gràcies a la seva posició li permeté estudiar aquesta genial idea i va començar a treballar en una màquina pel refinat de sucre de canya i transformar el sucre en forma de cub.

Tal dia com avui, el 23 de gener de 1843, va obtenir l’aprovació per fabricar terrossos de sucre i es va concedir una patent de cinc anys per a la premsa de terròs de sucre que ell va inventar i així poder explotar comercialment el seu invent.

Cal dir que el matrimoni va tenir 15 fills i que a l’hora de repartir sucre era molt més còmode fer-ho mitjançant cubets.

Comencem l’any  amb una estrena cinematogràfica interessant: The imitation game. És una d’aquelles històries reals que portades al cinema et descobreixen els personatges que la van protagonitzar: Allan Turing.

La pel·lícula que narra la vida d’Allan M.Turing (1912-1954) geni de les matemàtiques, criptògraf i precursor de la informàtica. Durant la Segona Guerra Mundial va idear un sistema per desxifrar el codi Enigma utlitzat pels militars nazis. Va liderar un equip que tenia com a missió anticipar-se als plans de bombardeig alemanys.

Turing  va ser un personatge fascinant, contradictori, hermètic i aïllat del món, amb les matemàtiques com la única obsessió.

Aquests dies de Nadal
són dies de festa grossa,
tothom afluixa la bossa
per atipar-se com cal.

S’ha de fer una escudella
amb llunes com a miralls,
ben proveïda de talls
de gallina i de vedella,
amb pilota, cansalada,
botifarra del greixet,
de patata molt poquet,
i la verdura, limitada.

Després l’entreteniment:
“cabeza de jabalí”, caviar
foiegras i api per amaniment.

La vedella amb rovellons
és el plat que segueix ara,
si la gana us desempara
animeu-la amb traguets bons.

Llagosta a la vinagreta
és plat que no pot faltar,
ja podeu escurar les potes:
res d’etiqueta.

Es parla segon és ús
de gall dindi cuit al forn:
quan el varem comprar al Born
quasi semblava un estruç!!!
I ara… farcit amb salsitges
i llomillo a desdir
quasi sembla un submarí.

No fem les coses a mitges,
ja és a trossos l’animal:
– Jo vull la cuixa.
– Jo l’anca.
– Jo un xic de petxuga blanca.
– I els óssos qui els vol?
– No cal!!!

Pum! El cava es destapa…
– No el vessis que et tacaràs!
– Poseu-me’n un altre vas!
– Té, la taula feta un mapa!

Ara postres variats:
mandarines, un meló,
i les neules i el vi bo
i els torrons il·limitats:
primer de Xixona, després d’Agramunt
Massapà, Cadis, i Yema…
Apa, senyors! Qui en vol més?

En menjarem de tots tres
perquè tots són cosa bona.
Vi sec, Xerès, moscatell…
Els torrons s’han de torrar
amb bons tragos de vi vell.

Ara cafè, licors,
un “puro” de mitja cana
i al balancí a fer galvana
fabricant sucs païdors.

I al vespre…
Bicarbonat, til·la,
píndoles pel fetge,
el termòmetre i el metge.
I res més , ja s’ha acabat

Guillem d’Oloró

El Poema de Nadal

[…]

La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

Josep M. de Sagarra

Tot i ser dissabte avui treballo. Em llevo d’hora i al posar la radio a la dutxa sento que acaba de morir Joan Barril a causa d’una pneumonia.

Dedico aquesta entrada a la seva memòria per tot el que he après amb ell, per tot el que m’ha fet emocionat, per tot el que he rigut, he plorat… He viatjat amb ell sense moure’m del sofa, he olorat, he tocat, he sentit, he estimat, he odiat… i compartit.

Gràcies per haver existit Joan, i haver estat tan generós amb el teu art de la comunicació.

PD Buscaré algun fragment dels seus llibres per compartir-lo amb vosaltres.