Aquests dies de Nadal
són dies de festa grossa,
tothom afluixa la bossa
per atipar-se com cal.

S’ha de fer una escudella
amb llunes com a miralls,
ben proveïda de talls
de gallina i de vedella,
amb pilota, cansalada,
botifarra del greixet,
de patata molt poquet,
i la verdura, limitada.

Després l’entreteniment:
“cabeza de jabalí”, caviar
foiegras i api per amaniment.

La vedella amb rovellons
és el plat que segueix ara,
si la gana us desempara
animeu-la amb traguets bons.

Llagosta a la vinagreta
és plat que no pot faltar,
ja podeu escurar les potes:
res d’etiqueta.

Es parla segon és ús
de gall dindi cuit al forn:
quan el varem comprar al Born
quasi semblava un estruç!!!
I ara… farcit amb salsitges
i llomillo a desdir
quasi sembla un submarí.

No fem les coses a mitges,
ja és a trossos l’animal:
– Jo vull la cuixa.
– Jo l’anca.
– Jo un xic de petxuga blanca.
– I els óssos qui els vol?
– No cal!!!

Pum! El cava es destapa…
– No el vessis que et tacaràs!
– Poseu-me’n un altre vas!
– Té, la taula feta un mapa!

Ara postres variats:
mandarines, un meló,
i les neules i el vi bo
i els torrons il·limitats:
primer de Xixona, després d’Agramunt
Massapà, Cadis, i Yema…
Apa, senyors! Qui en vol més?

En menjarem de tots tres
perquè tots són cosa bona.
Vi sec, Xerès, moscatell…
Els torrons s’han de torrar
amb bons tragos de vi vell.

Ara cafè, licors,
un “puro” de mitja cana
i al balancí a fer galvana
fabricant sucs païdors.

I al vespre…
Bicarbonat, til·la,
píndoles pel fetge,
el termòmetre i el metge.
I res més , ja s’ha acabat

Guillem d’Oloró