El mar de Weddel és la porció de mar que embolcalla l’Antàrtida al sud de l’Oceà Atlántic. És un mar que durant l’estiu austral permet la navegació, tot i que en anys poc calurosos la banquissa formada a l’hivern costa que es trenqui i es manté com un enorme puzzle de plaques de gel.

L’expedició transantàrtica va entrar al Mar de Weddel cap a finals del 1914, aquell estiu no va ser tan calurós com s’esperaven i la banquissa era espessa. L’Endurance va començar a creuar les plaques de gel, aquesta uniforme plataforma s’extenia durant més de mil cent quilòmetres fins el seu destí.

La navegació no era fácil i sovint el grumet havia de pujar a la cofa del pal major per poder anar guiant la direcció de l’Endurance i anar envitant les plaques de gel i les icebergs.

Durant setmanes i setmanes aquest va ser el paissatge que van poder veure els tripulants de l’expedició. Però no estaven sols: balenes geperudes, foques, punguïns i moltes més aus marines els acompanyaven.