Category Archives: Poemes
Vistes al mar
Vistes al mar El cel ben serè, torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro… dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels … Continua llegint
Avui arriba la tardor
Els dies de tardor arriben prenyats de melangies lentes, d’humitat. Necessitats d’estones de silenci, refugis d’una estricta soledat. Mireia Lleó
Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes … Continua llegint
Poema des de les Pitiuses
Enguany m’agradaria dedicar la setmana de la Poesia al poeta eivissenc que he descobert a Formentera, es tracta de Marià Villangómez Llobet (1913-2002). Les seves poesies estan repartides per diferents indrets de les Pitiuses, i són un regal quan passeges … Continua llegint
Sant Jordi, santa diada
Sant Jordi, santa diada del passat i l’avenir Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobrexir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (Palma 1869 -Llucmajor 1958) … Continua llegint
Festa major de tu
Festa major de tu Mil banderes de ginesta guarneixen el meu terrat. El dissabte ha fet neteja. El diumenge campaneja dins el cel esbatanat. És festa perquè ets bonica, i el món, tot sencer, somriu. Se sent, qui sap … Continua llegint
Un capvespre et portaré a Formentera
Llunyana i just a tocar, sola i fent-nos companyia, cap a la part de migdia Formentera ens clou la mar. I entre ribera i ribera, amb un rosari partit d’illots que treuen el pit, resta la mar presonera, terrassa del … Continua llegint
L’Empordà
Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar s’obre una plana riallera, n’és l’Empordà! Digueu, companys, per on hi aneu? digueu, companys, per on s’hi va? Tot és camí, tot és drecera, si ens dem … Continua llegint
Donant les joies
De joies vull cobrir ta cabellera, el teu coll i el teu pit, braços i mans, en memoria de totes les carícies que vagi fent-te i t’hagi fet abans. Com a pluja els joiells damunt tos membres, també com pluja’ls … Continua llegint
La catifa voladora 