Category Archives: Poemes
Presència
Presència Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara… Torno a sentir … Continua llegint
La memòria
Avui dia de Sants Difunts, un record pels que ens han precedit La memoria A esta casa llega, a veces, el viento. Llega lo inacabado, llega el tiempo, y la espera, y el reloj inútil, y el alma de los … Continua llegint
Sardana La Puntaire
És la terra més galana que en el món hi ha Catalunya de la plana fins a l’Empordà. Un paradís em semblen ses conreus desde l’Ebre aIs Pirineus. Un dia els àngels del cel es van voler alegrar i fent … Continua llegint
Compliment a Mercedes
Els clavells s’incendien, per imitar-te, quan tu passes per davant. I, per felicitar-te, les pluges ploren, fan damunt els vidres, vidre, damunt el vidre, cant. El carrer de Montcada, el dia del teu sant, t’abraci, vell, galant. Per brodar-te la … Continua llegint
La sardana de la Pàtria
Del lluny, del lluny ve la complanta; la porta el sol, la porta el el vent. La terra brunz i vibra i canta i es pur el cel i és resplendent. Les mans demanen mans germanes que amb fe es … Continua llegint
Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n’adonés, d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res … Continua llegint
Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt
Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt per sempre igual i tensa i que el destí no em pugui arrencar, decebut, sinó una sola nota, invariable, immensa. Una nota molt greu i molt constant. Vençut no sigui mai … Continua llegint
Això és la joia
Això és la joia: ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixà una pau intensa. I això és la mort: tancar els ulls, escoltar el silenci de la música que comença. Màrius Torres 1941
Benvingut sigui estiu!
Juny Visca, visca el mes de juny, la falç al puny. Dita la dita que a l’estiu tota cuca viu i és ben cert, que a tot arreu n’hi ha més de deu. Aranyes i escarabats fan quasi ramats, i tot d’altres bestioles … Continua llegint
És quan dormo que hi veig clar
És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, So la font del comellar I el jaç de la salvatgina, – O la lluna que s’afina En … Continua llegint
La catifa voladora 