Category Archives: Poemes
Preludi
Un dia somií que era una abella i, papallonejant per l’hort del cel, anava d’una estrella a una altra estrella, a volves d’or collint la dolça mel. Anava del clavell a la vidalba, de l’herba de la creu als romanins, … Continua llegint
Lo Riu Corb
Lo riu Corb (cançó segarrenca) Del bell cim de les muntanyes de Segarra tot baixant quines corbes més estranyes que fa el riu saltironant. Què bonic, què bonic! quan comença bo i a córrer allà a Rauric! Ple de sàlzers … Continua llegint
Poema de la Nit de Sant Joan
Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers… Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent. La foguera de la plaça … Continua llegint
Cànon de la Pau
Escolteu!, s’acosta ja el temps de saber tots la veritat! Temps de que el lleó no ataqui l’anyell! De fer rendir les armes amb l’amor i collir-ne tots les roses. La pau serà el nostre estandart! No en dubteu pas, … Continua llegint
Soneto XIV
Cien sonetos de amor: Soneto XIV Me falta tiempo para celebrar tus cabellos. Uno por uno debo contarlos y alabarlos: otros amantes quieren vivir con ciertos ojos, yo sólo quiero ser tu peluquero. En Italia te bautizaron Medusa por la … Continua llegint
Balalaika
Aniré cantant a la prada, on m’espera l’ombra d’un àlber, li demanaré una branca, li demanaré una branca. Amb la fusta blanca, triada, i amb els cants que m’han de dar traça, em faré una balalaika, em faré una balalaika
Canyar florit
Canyar florit, oh selva dels meus somnis! Tota la nit tremola dolçament en el fullatge que la lluna lliga amb teranyines pàl·lides d’argent. Fresc ombradiu, llisquent riera clara; melangia: sentor de terra molla; herbei gemat. Les canyes fan un sostre … Continua llegint
Sant Jordi
Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha donat gaudis i penes i ell se l’estima … Continua llegint
Avui… Sant Nicolau
Llegenda de Sant Nicolau Si n’eren tres petits infants, varen anar a espigolar els camps. Mireu el què va succeir: Que es varen perdre pel camí! – Tirem per aquí,tirem per allà… La nostra casa on serà? Truquen al vespre … Continua llegint
Súplica
En el vuitè aniversari de la mort del meu Pare, un dolç record per ell. D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis i queda’t submergida en aquest pati, com un naufragi, dins la nostra vida. Entre … Continua llegint
La catifa voladora 