Category Archives: Poemes

  Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers… Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent. La foguera de la plaça … Continua llegint →

Cien sonetos de amor: Soneto XIV Me falta tiempo para celebrar tus cabellos. Uno por uno debo contarlos y alabarlos: otros amantes quieren vivir con ciertos ojos, yo sólo quiero ser tu peluquero. En Italia te bautizaron Medusa por la … Continua llegint →

Aniré cantant a la prada, on m’espera l’ombra d’un àlber, li demanaré una branca, li demanaré una branca. Amb la fusta blanca, triada, i amb els cants que m’han de dar traça, em faré una balalaika, em faré una balalaika

Canyar florit, oh selva dels meus somnis! Tota la nit tremola dolçament en el fullatge que la lluna lliga amb teranyines pàl·lides d’argent. Fresc ombradiu, llisquent riera clara; melangia: sentor de terra molla; herbei gemat. Les canyes fan un sostre … Continua llegint →

  Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha donat gaudis i penes i ell se l’estima … Continua llegint →

Llegenda de Sant Nicolau Si n’eren tres petits infants, varen anar a espigolar els camps. Mireu el què va succeir: Que es varen perdre pel camí! – Tirem per aquí,tirem per allà… La nostra casa on serà? Truquen al vespre … Continua llegint →

Presència Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara… Torno a sentir … Continua llegint →