Canyar florit,
oh selva dels meus somnis!
Tota la nit tremola dolçament
en el fullatge que la lluna lliga
amb teranyines pàl·lides d’argent.

Fresc ombradiu, llisquent riera clara;
melangia: sentor de terra molla;
herbei gemat. Les canyes
fan un sostre de somni travessat de claror.

Fullatge verd teixit amb lluna,
oh recer car
alè dansaire de les fades roses
i al ventijol del mar!

Juguen les fades en la terra molla;
la terra apaga el lleu anar i venir.
El ventijol besa les fulles
i la menta oblidada del camí.

Recer divi. Trenat de verd i lluna;
palpita l’ombra clara del record
com la gavina blanca
damunt l’aigua quieta i dormida del port.

Canyar florit de lluna, oh xarxa dels meus somnis!
Fullatge prim lligat amb fits d’argent!
No enyores la lluor de 1’estelada,
ni el llambrar de les aigües
ni l’abrivall del vent:
¿serves encar la recordança
de l’esguard clar i el llavi ardent?

Tomàs Garcès