Civada [c. 1075; del llatí. cĭbāta, participi de cibare ‘alimentar, donar pinso al bestiar’}

En un primer cop d’ull resulta curiós que la civada catalana sigui l’avena castellana i, per contra, la cebada castellana sigui l’ordi català.

Des de temps antics, en la zona més mediterrània, els pagesos de l’Imperi Romà alimentaven els animals amb Avena sativa, que es va anomenar civada (del verb llatí cibare, ‘alimentar’) per la seva funció alimentària. A Castella, en canvi, ho feien amb Hordeum hexasticum (el nostre ordi), al qual, com que alimentava, ‘cebaba’, els animals, van anomenar cebada.

Així doncs, la causa que justifica donar el mateix nom a cereals diferents, és la funció que tenien tots dos d’alimentar els animals.

Extret de Garbells de llengua – CAL