Arribar:  [s. XIV; de riba]

Som país de costes i platges i hi han atracat milers de barques i vaixells al llarg dels segles, dels fenicis fins ara. Quanta gent, de mar endins, ha frisat per albirar una riba, una costa o una platja i trepitjar terra ferma després d’un viatge atzarós! Volien ser a la riba. Volien, doncs, arribar. I ens n’ha quedat el mot, amb aquest emotiu ressò de qui vol ser rebut a casa nostra. No debades els Països Catalans han estat terra d’acollida i ho continuen essent. Els qui hi han arribat no ho han fet per passar-hi, sinó per estar-s’hi i quedar-s’hi, és a dir, mantenir-s’hi i fer-se-la seva.

Extret de Garbells de llengua – CAL