Els miracles de l’agenda

Llevantada

Enguany un altre conte corrent del Joan Barril per recordar-lo…

Els miracles de l’agenda

Fa molts anys que estan junts i no tenen ganes de deixar-ho. Es van casar enamorats i sembla que han sabut la manera d’adaptar l’amor a la seva edat. No són gaire grans però ja han deixat de ser joves. Els fills han anat a fer voltes pel món i ara els toca a ells. Decideixen pintar la casa i fer-hi algunes reformes. És aleshores quan el marit rep la trucada d’un amic de la família que és metge. Diu que el vol veure. Es veuen. El metge li comunica una notícia fatal: la seva dona té una malaltia incurable i morirà. No sap si en un parell de mesos o en mig any, però el diagnòstic és així d’inapel·lable.

Quan el marit torna a casa i veu les parets pintades del que havia de ser una nova vida decideix no enfonsar-se. Si la malaltia li dóna sis mesos a la seva dona, ell l’allargarà amb projectes. Primer són projectes a curt termini.

-Què et sembla anar a París aquest cap de setmana? Perfecte

Després les coses es van complicant:

-Mira, estimada. A tu que t’agrada tant l’òpera potser et faria il·lusió anar a veure La Traviata a Milà. He comprat dues entrades per al mes de desembre

I ella encantada, perquè en la seva inconsciència el temps és infinit, i el desembre arribarà tard o d’hora. I cada dia va comptant els dies. En una demostració d’optimisme atlètic, el marit li anuncia que ha reservat una taula per anar a sopar al restaurant famós on tenen una llista d’espera de molts dies.

-Per quan és el sopar?

-És per d’aquí un any i mig, però demanen que anem triant els plats.

El marit va allargant les esperances i trien, sense gana, el sopar que tindrà lloc d’aquí a divuit mesos. Què quedarà d’ells quan arribi l’hora? Endut per aquesta bogeria desesperada, el marit s’assabenta que d’aquí tres anys serà possible viatjar a l’espai durant una nit. Compra els bitllets a la bestreta i ho explica a tothom i tothom els enveja el seu optimisme. Un dels seus fills li anuncia que serà pare en set mesos i el marit li ho comunica a la seva dona malalta amb la certesa que res no pot passar abans no neixi el nét.

Amb el calendari de cinc anys absolutament compromès, la vida de la parella és una veritable festa d’esperances. Al cap de sis mesos el metge amic ve a veure’ls. Es creuen mirades còmplices amb el marit. Un cop a soles el metge s’extranya:

-M’alegro molt que tot vagi bé, però és un cas ben estrany. Les anàlisis són clares. No he vist mai un cas de supervivència com aquest.

El marit li diu que no hi ha res més rendible que comprar futur i que la il·lusio és una de les millors medecines. Aleshores li anuncia que, d’aquí un any, l’espera a l’hora de sopar al restaurant fam´ps, que es vagi fent lloc a l’agenda, perquè després sempre sorgeixen imprevistos. Entre la mort i l’agenda, hi ha vegades que l’agenda pot acabar guanyant la partida.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Albada, Calaix de Sastre, Efemèrides, Obituari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s