Del 1909 al 2009, tres membres de la família Català exerceixen de fotògrafs i ens deixen cent anys de testimoniatge, cosa que ens permet viatjar pel temps i per l’espai d’un segle XX particularment convuls. Tot allò que ells van captar mitjançant procediments òptics i químics, ara molt més senzills amb la fotografia digital, enriqueix la nostra memòria.

L’exposició Els Català: Fotògrafs d’un segle al Museu Història de Catalunya de Barcelona fins el25/9/22 ens permet endinsar-nos en l’ingent llegat de Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca, tres fotògrafs d’una mateixa nissaga i tres màxims exponents de la fotografia a Catalunya. Les seves imatges no només són testimoni dels moviments i corrents artístics i culturals que es van produir al llarg del segle XX, sinó que també formen part de la iconografia de la història del nostre país.

Pere Català i Pic (1889-1971), la seva filla Maria Àurea (1920-1993) i els seus fills Francesc (1922-1998) i Pere (1923-2009) van néixer a Valls i el 1931 es van traslladar a Barcelona, on van romandre fins al final de les seves vides. Diverses circumstàncies adverses van truncar els estudis dels tres fotògrafs, però el seu tarannà inquiet i l’afany de coneixement van forjar una formació autodidacta. Van treballar incansablement i l’atzar va portar els tres fotògrafs a ser testimonis o, fins i tot, protagonistes d’alguns dels fets i de les fites més rellevants de la història i la cultura catalanes del segle XX. Maria Àurea Català, formada a la Llotja, participà, com a retocadora, en l’aventura fotogràfica al costat del pare i els germans.