En motiu del 50è aniversari de la mort del Princep dels Poetes: Josep Carner.

La galant noia

Embandereu finestres i torratxes
i venteu les campanes a desdir,
ompliu el got de les millors garnatxes,
mateu dotze pollastres i un garrí.
Que el nunci cridi al ball de les morratxes
i a una òpera amb piano i violí,
i a processó, que jo us daré les atxes
i diners per a música i llatí.
Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que arribarà la noia que a mi em plau;
té els cabells llargs i curta la faldilla
i un cos de reina que se’n va a sarau.
Quan ella salti de tartana, a fe,
farem un -Oh!- tot empassant l’alè

(D’Auques i ventalls, 1914)