Es localitzen dos fragments del meteorit de Barcelona, que va caure el 1704

• Els fragments s’han trobat mentre es documentaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant nissaga d’apotecaris i botànics de Barcelona.

• La revista Meteoritics and Planetary Science acaba de publicar un article que inclou l’estudi i l’anàlisi del meteorit, i una recerca històrica sobre el paper que l’albirament d’aquest meteorit va tenir en la Guerra de Successió espanyola.

• El meteorit de Barcelona és el setè més antic que es conserva a tot el món.

Il·lustració feta per Josep Bolló el 1717

El 25 de desembre de 1704, el dia de Nadal, a les cinc de la tarda, un fenomen totalment inesperat va interrompre la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc que queia del cel va travessar el firmament, fet que va causar una gran alarma entre la població. El meteorit conegut amb el nom de meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, a la rodalia de Terrassa i, fins avui, es creia que no se n’havia conservat cap fragment.

La revista Meteoritics and Planetary Science dona a conèixer la troballa de dos fragments que han passat desapercebuts durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, l’article recopila una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit, sinó que constitueixen un valuós testimoni de l’origen diví que s’atribuïa als meteorits en l’època moderna. L’estudi s’ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i durant la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.

L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que els fragments —constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques— corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit formava part d’un asteroide primitiu procedent d’entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per a estudiar-lo amb detall, s’han fet servir tècniques avançades d’anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).

Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s’han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Cañellas (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L’estudi conclou que, clarament, cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.

Els dos fragments del meteorit de Barcelona, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual encara es podia llegir «Pe[d]ra [que ca]ygué d’un […] […] u es […]en […]y 1704».

La família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i botànics que, des de començaments del segle xvii fins a mitjan segle xix, van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van tenir un paper fonamental en l’elaboració i la transmissió del coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de mil cinc-cents volums, un herbari únic amb quasi cinc mil plecs, uns catorze mil espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència; tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.

Enllaç a l’article «The meteorite of Barcelona: history, discovery, and classification».

https://drive.google.com/file/d/1IlRKHUTSR514ajfHPnlINkrIsi9W0GVV/view

Autors:
. Jordi Llorca, coordinador de l’estudi. Director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona de la UPC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
. Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
. Neus Ibáñez Cortina, conservadora del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.
. David Allepuz, Observatori de Sant Julià de Vilatorta.
. Josep Maria Camarasa, Seminari d’Història de la Ciència Joan Francesc Bahí. Fundació Carl Faust.
. Josep Aurell Garrido, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

PD: Dedico aquesta entrada a l’Arola Moreras-Martí pel seu doctorat i la seva tesis: Carbon and sulfur isotope biosignatures in Mars-analogue hydrothermal environments.