El viatge de Nàpols a Palerm, en el vapor-correu, sempre ple de gent però excel·lent, dura una mica més d’una nit -una nit ben aprofitada. Si fa bon temps, podeu mirar les estrelles, amb lluna o sense lluna: espectacle extraordinari. Si bufen massa els vents del sud, us podeu allargar a la cabina i esperar que minvin. En el meu primer viatge vaig escriure uns articles -publicats- que són més aviat superficials. Vaig veure Palerm, Messina, Augusta. Les grans estacions turístiques (Taormina, etcètera) del cantó de llevant del triangle que fa Sicília, Siracusa, Agrigent i Porto Empedocle al sud de l’illa i Trapani, a l’oest del triangle.

Palerm és una ciutat molt agradable. És una barreja de riquesa i de pobresa, però considerant aquesta situació irreversible. Hi ha una gran llibertat de moviments. La persona que té disposició i activitat per a enriquir-se s’enriqueix; la que té disposició per la pobresa s’empobreix. No hi ha res que s’oposi a aquest moviment. Això fa que sovint un senyor molt ric caigui i s’arruïni i un pobre s’enriqueixi. És un país que es troba en els inicis del sistema burgès i sense les resistències o del capitalisme o del socialisme. A Palerm, hi ha excel·lents restaurants. A Italià sempre n’hi ha de bons, però els de Palerm són notables, realment. Una altra curiositat d’aquesta ciutat és aquesta. Un viatger com jo, més aviat no gaire puntual, badoc i tendint al desori… Ara bé: a Palerm està tot resolt. Tot es resol fàcilment. Jo crec que aquest fet és originat pel que anomenem, genèricament, la màfia, de la qual els estrangers no sabem res. Els italians són molt patriotes. Les passions els uneixen, els sentiments els separen i els porten a odiar-se mútuament -un odi negre-, sobretot els sentiments familiars i personals. Són molt violents, cosa que en el Mediterrani és prou corrent. Tenen idees fixes, i això en aquests litorals és conegut i sovienteja. De vegades sembla que la màfia siciliana no és més que un moviment de fons regionalista contra la unitat d’Itàlia, produïda potser per la indiferència de Roma davant un passat històric literalment fabulós. Tota la baixa Itàlia ho veu igualment. Els italians del nord, quan hi arriben, es consideren superiors, en tot cas diferents. Són el que en el nostre país en diem uns fatxendes. El nostre país n’és ple. Un insignificant consell: a Sicília no feu mai el fatxenda, perquè sempre trobareu un sicilià que ho és més. És un poble molt hospitalari. Parla molt menys que els napolitans.

Les dones, generalment, van vestides de negre. És un país pobre. I què? La màfia dels Estats Units, que és siciliana, però a més, és polonesa, irlandesa, etc., em fa un fàstic horrorós. En canvi, tinc una gran curiositat per la màfia siciliana autèntica. Sicília és dominada per la màfia, Benito Mussolini envià a Sicília els més eficients buròcrates i policies que tingué a l’Estat que dominava per liquidar la màfia. No aconseguí absolutament res. El general americà Eisenhouer que manava les forces aliades que desembarcaren, en l’última guerra general, a Sicília, tingué una conferència de mitja hora amb el capitost de la màfia -un sicilià desconegut, normal, però naturalment eficient. El general Eisenhouer s’apoderà de Sicília en dos dies i mig, sense cap mort ni ferit. De fet, se’n recorden totalment els qui visqueren aquella època. Quan arribaren a la terra ferma, l’operació els costà més. Aquests últims anys, els Estats Units han donat a Itàlia milions i milions de dòlars. En general el país ha guanyat molt, que era del que es tractava -el millorament de la Itàlia del sud-, però potser no tant com prometien els escrits i les estadístiques dels sinistres economistes. Itàlia ha anat molt endavant. És un fet indiscutible. Palerm té, avui, una gran indústria de vaixells en drassana.

Josep Pla
(1897-1981)