Avui dia del treball, canviem el full del calendari i seguim confinats…

Treball, jubilació i vellesa [del llatí tripalium, jubilare, senex]

Hi ha paraules referides a la feina que ens donen una visió negativa de tota activitat obligatòria, idea, per cert, bastant estesa en l’actualitat. La paraula treball ve de tripalium (‘tres pals’, en llatí) i era una tortura en la qual la persona quedava subjecta amb tres pals, com un cep. Del concepte de patir es va passar al d’esforçar-se i finalment al de treballar. El mot jubilació ve del verb jubilare (‘llançar crits de gran goig’, en llatí) i suposa que deixar de treballar per obligació és una autèntica festa.

Jubilar-se significa deixar de tenir obligacions de persona que participa en la creació de riquesa en un país. Però això no significa que hagi d’estar passiu. Entre els romans, la condició de senior (ser més vell) era molt respectada pel que fa a l’expertesa de la vida, tant, que els més vells, els sèniors, constituïen un col·lectiu, el senat, que era decisiu en l’elaboració de lleis per millorar la vida dels ciutadans i del país.

Actualment hem recollit aquest significat de sènior (‘més vell’) en el món de l’esport i de la política. En l’esport, de manera clara: dir que hi ha júniors (‘més joves’ en llatí) i sèniors en un club esportiu no genera dubtes. Però en la política no podem dir el mateix: els polítics que regenten el Senat no són, ni de bon tros, ell més vells de la població.

Extret de Garbells de llengua CAL