Aquarel·la de Lluís Rius

Avui doble aniversari de Konstantinos Kavafis
157 anys del naixement i el 87anys de la mort.

Cos meu, recorda…

Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.

Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l’efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se’t clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

Konstantinos Kavafis
(1863-1933)

Traducció de Carles Riba