(A partir del llibre Moments femenins de la humanitat de Pilar Godayol)

Cristine de Pisan (1364-1430)

Cristine de Pisan és considerada la primera  escriptora professional francesa. Nascuda el 1364 a Venècia, s’instal·là a París de ben petita, quan el seu pare esdevingué conseller reial de Carles V de Valois, qui concedí el privilegi que Chistine fos educada com una princesa.
[…]
Amb 15 anys es casà amb un jove notari del rei. Quan morí el rei, la seva família caigué en desgràcia i el 1389 la pesta s’endugué el jove marit, que la deixà víuda amb tres criatures, la més petitona morí amb pocs dies. […] Davant la nova situació que havia d’afrontar, va decidir tancar-se al seu estudi i començar a escriure per dotar a la família de recursos. No es volia convertir en una vídua desemparada i plorosa, es posà a estudiar i escriure, gairebé sempre encàrrec.

[…]
La seva obra més famosa La ciutat de les dames i sorgeix com una resposta al tractat misògin de difusió estesa a l’època Les lamentacions de Matheòle.  A La ciutat de les dames Christine de Pisan venç l’androcentrisme i sexisme de l’època […] posa sobre la taula una colla de qüestions i de debats totalment en voga sis-cents anys després: la  importància de reconstruir una genelogia històrica de les dones, la necessitat de recuperar les nostres mares intel·lectuals, els arguments a favor i en contra del matrimoni, la vàlua de la castedat i la virginitat, la violaació, la necessitat  de posseir un espai íntim per a escriure, el vincle entre la independència i la creació, la igualtat d’oportunitats entre els hores i les dones, el valor de l’educació de les dones, etc.

Christine de Pisan construieix una ciutat per a nosaltres, “dones de totes les condicions”, perquè siguem “felices” […] Hi ha tants edificis i tantes torres per a construir-hi, com noms de dones per a descobrir.