Extret de l’article Seguint l’aroma del te pel món, de Maria Sánchez-Contador. Revista Oxfam Intermón . Maig 2016. Pag 32 i 34
Xina: la ruta del te i els cavalls.
Les muntanyes del sud-est de la Xina han estat solcades des de fa milers d’anys per caravanes de comerciants que transportaven carregaments de te des de les províncies de Sichuan i Yunnan. El camí començava a Pu’er, un lloc famós pel seu te (conegut a occident amb el nom de te vermell). A través de la cadena de muntanyes, de profunds congostos i rius erosionats con el Yalong, el Jinsha, el Lancant (o Mecong) i el Nu (o Salwen) el recorregut concluïa fins als elevats altiplans del Tibet i s’endinsava al Nepal i posteriorment a l’Índia, a l’altra bada de la serrada de l’Himàlaia.
Aquest recorregut a través d’un terreny acinglat i gran altitud, superant en alguns trams els 5.000 m per sobre del nivell del mar, és conegut com la Ruta del Te i els Cavalls, ja que s’hi transportava te cap a Lasha i cavalls en sentit contrari. L’itinerari, perillosíssim però de paisatges captivadors, va estar actiu fins a mitjan del segle XX.
És una ruta menys famosa que la de la Seda però igual d’importància comercialment en aquella època i turísticament en els nostres dies.
La catifa voladora 