Fa uns dies moria Joana Raspall, el 4 de desembre, en el seu record un bonic poema que no deixa indiferent…
PODRIES
Si haguessis nascut en una altra terra…
Si haguessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
Un altre país fora casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries…, podries…
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d’ell podria ser teva.
La catifa voladora 